El blog d'en Francesc González

Si avui és dimecres, això és: pizza i coca per sopar!

2012-01-19T01:07:00.002+01:00

Un dimecres més toca fer pizza i coca d'escalivada per sopar. (Ja veuràs demà la bàscula, de mitjana 400gr. més)
Unes quantes fotos tretes amb el mòbil (celular per al 1004 no català) per il·lustrar la recepta i el procés.
Els ingredients i la maquinària:

aquí està tot

Aigua, una mica d'oli, sal, llevat i farina. Màquina a amassar i bola llesta.

La de la pizza

Aigua, oli, llard, sal, sucre, llevat i farina de força. Màquina a donar voltes i la segona bola llesta. Es nota el llard en la brillantor de la massa.

La de la coca

Mentre van creixent les masses vaig aprofitant per treure les verdures del forn ...

... pelar-les i tallar-les.

Ja tenim la massa llesta.

La de la pizza

i toca estirar-la (a maneta)

Base llesta

Anem a buscar la massa de a coca.

La massa i l'eina que tota bona mestressa de la llar ha de tenir a casa seva.

La massa estirada a "corró"

Anem a farcir-la amb les verduretes

Forn calent a 190º, 18minuts.

Seguim amb la pizza. Hi posem tomàquet, formatge de cabra, formatge ratllat i en pols i daus de pernil en dolç.

Tomaquet

Formatge de cabra artesà de l'Empordà

Formatge rallat tipus Emmental (no és un Jarlsber, però ...) acabat amb formatge Parmesà (Ferrarini) en pols

Dauets de pernil en dolç per finalitzar la preparació

La fiquem al forn, a fer companyia la coca

Aprofitem l'estona per rentar els estris de cuinar, pocs i a maneta. A la guerra que enfronta des de fa temps la família González-Martínez vs. els Electrodomèstics hem perdut, en pocs dies, dues batalles: la del rentaplats, primer, i la de l'aspiradora, després.

Tot ben fornejat i cap a la taula.

La desil·lusió de la nit, el vi que tenia preparat està ..., com dir-ho? Molt malament

És un Clos de Tafall 2007 del Priorat que vaig comprar a la Fira del Vi de Falset a principi de maig. Obrir i llençar per l'aigüera. (He parlat amb l'amic Ramon Aguiló i em diu que el seu també el va haver de llençar. Creu a l'empresa; "una y no más")

Sort que a casa sempre tinc un Torres que em treu d'aquests tràngols:

Atrium, Cabernet Sauvignon 2007. Un valor segur.

Un gelat, un cafè i a escriure!

No penso fer aquestes fotos amb la D5100. El mòbil va anar a terra com a mínim 4 vegades, i va acabar ple de farina i de greix.

Espero sortir aquest cap de setmana a motejar amb en David. Ja en tinc "mono" , i ja posat tindré alguna foto nova pel bloc.

Tortell de Reis - Making Off

2012-01-08T01:38:00.000+01:00

És una recepta per a la Thermomix que va caure a les meves mans. Com que no se'm dóna bé això de fer fotos amb l'htc i cuinar, doncs tenim les fotos que tenim.

Ingredients.

Una coseta fàcil: Sucre, pell de llimona i taronja, farina, mantega, llevat, llet, ous i aigua d'azahar.

Fer pols sucre i pell de llimona i taronja i reservar.

Cal fer la massa mare amb una mica de llevat, llet i farina.

Ben tapadeta amb aigua tèbia.

Deixar reposar una estona.

Fins que suri i hagi doblat el volum

Després ja es pot barrejar la massa mare amb la llet, el llevat, la farina, els ous, l'aigua d'"azahar", la mantega i la barreja de sucre i pell de llimona i taronja. Barrejar bé durant una bona estona.

Cal tapar ben tapat i deixar que creixi durant una horeta.

I creix, us ho ben asseguro.

Fins que surti del bocal pel bocal de la màquina

Treure la massa de la màquina i fer una bola.

Dividir en dos.

Obrir el forat des del mig per a fer el "rosco"

Pintar amb ou batut i posar la fruita.

Deixar que torni a créixer.

Ficar al forn i treure a la 1/2 hora.

I a menjar!!!!!

Molt bon any 2012

2012-01-01T03:01:00.001+01:00

Que aconseguiu fer realitat els vostres somnis. I si no és el 2012 no patiu, ja vindrà el 2013, o el 2014, o el ...

Una frase lapidària

2011-12-27T13:42:00.002+01:00

L'acabo d'enviar a una de les empreses amb les que treballem demanat una informació:
"Estic segur que puc comptar amb la vostra reconegudahabilitat per aconseguir que al camí de la meva ignorància aparegui la llum queem permeti aclarir aquestes ombres que m’envolten."

Bon Nadal!!!!!

2011-12-25T23:55:00.000+01:00

Finalitza el dia de Nadal. Sembla que el món s'acabi, però no és així. Demà Sant Esteve, l'aniversari de la Montse, i demà-passat a veure com perdem tots aquests kilos de més de cara al pròxim cap de setmana.

Santa Pau

2011-11-27T00:14:00.001+01:00

Com a continuació a la visita al Volcà de Santa Margarida vam anar conèixer Santa Pau.

Santa Pau

Anem pel camí del pessebre i, una vegada amunt abans d'entrar al nucli antic, ens espera una figura de la que no vaig poder agafar nom i autor. Sembla, però, tot un almogàver.

Desperta Ferro!

Les cases medievals.

Finestres (1)

L'església.

Campanar

Altar major

Hi ha indrets de la ciutat vella que no us podeu perdre.

Porxada

Finestra (2)

Beefeater

Santa Pau

Haurem de tornar aviat, no vam visitar ni el salt de Can Batlle ni els altres volcans.

Volcà de Santa Margarida - Garrotxa

2011-11-17T00:35:00.001+01:00

Aprofitant un cap de setmana que vam anar a l'Estartit ens vam apropar a la zona volcànica de la Garrotxa.
Difícil deixar el cotxe, això de la tardor a la Garrotxa i l'aparcament no s'avenen molt bé. Us deixo unes fotos que vaig fer al camí. Les de Santa Pau ja les publicaré més endavant.

Tronc

Tanca

Ermita

Colors de Tardor

Interior de l'Ermita

On és ...?

Anna

Nadal?

Arrels

Camí

Bolets

Arrels

Passejant en Moto 22/10/11

2011-11-11T23:56:00.001+01:00

El passat dissabte 22 d'octubre vam anar a fer uns quants quilòmetres pel Penedès, òbviament amb les motos.
De Barcelona a Sant Sebastià dels Gorgs passant per Sant Pau d'Ordal (no vam parar, però, als Cellers d'Albet i Noya). Parem a fer un mos i de pas aprofito i faig un parell de fotos de la façana del monestir.

D'aquí vam seguir fins a Sant Quintí de Mediona, anem a Les Deus on ens quedem a dinar.

De Les Deus a Vilafranca del Penedès, gairebé és obligatòria la foto de la vinya.

I cap a Barcelona de nou passant pel Garraf.

Per cert, quin canvi el de la carretera de Vilafranca a Vilanova. On han deixat tots els girs i corbes que hi havia quan jo era jove?

Un altre llibre a afegir als tres del post anterior

2011-11-08T18:30:00.002+01:00

Del Mestre (així en majúscula) Eduard Punset, el millor divulgador que existeix actualment (Malgrat l'anunci aquest que fa de pa).

L'editorial Destino ha anunciat la sortida al mercat pel proper 22 de Novembre. No està gens malament, desprès de les eleccions llegir-se un llibre que es tituli "Viaje al optimismo" té un punt d'acidesa.

Va de llibres

2011-11-07T18:26:00.000+01:00

Los tres en castellano.

1.- Los asesinos del emperador, de Santiago Posteguillo. Como sea la mitad de bueno que la trilogia que dedicó a Publio Cornelio Escipión será un gran libro, y es que esto de la literatura histórica tiene un atractivo especial.

Trajano, primer emperador hispano de la historia, es conocido sobre todo por conducir al imperio romano a su máxima extensión. Lo que no se suele conocer tanto es su heroicidad más valiosa: la capacidad de Trajano para sobrevivir al reinado de Tito Flavio Domiciano, un emperador débil y paranoico dispuesto siempre a condenar a muerte a cualquiera que destacara en el ejército o en la política.

2.- El puente de los asesinos, de Arturo Pérez Reverte. Séptima entrega de una saga de solera contrastada, más novela aprovechando un trasfondo histórico.

La novela, que es el séptimo volumen, transcurre en la Italia del siglo XVII, donde al capitán Alatriste, acompañado del joven Íñigo Balboa, le ordenan intervenir en una conjura crucial para la corona española: un golpe de mano para asesinar al Dogo de Venecia durante la misa de Navidad, e imponer por la fuerza un gobierno favorable a la corte del rey católico en ese estado de Italia.

3.- El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón. Aún no ha salido a la venta, está anunciado para el 17 de Noviembre. Tercer libro en el que aparece el Cementerio de los libros olvidados y en el que vuelve a aparecer Daniel Sempere. De nuevo la Barcelona del los años 40/50. Espero que se parezca más a la Sombra del Viento que al Juego del Angel.

Barcelona, 1957. Daniel Sempere y su amigo Fermín, los héroes de La Sombra del Viento, regresan de nuevo a la aventura para afrontar el mayor desafío de sus vidas. Justo cuando todo empezaba a sonreírles, un inquietante personaje visita la librería de Sempere y amenaza con desvelar un terrible secreto que lleva enterrado dos décadas en la oscura memoria de la ciudad.

Yo me pregunto:

¿Tienen que salir de tres en tres?
¿Mi maltrecha economía podrá soportarlo?
¿Por qué los títulos de los libros se escriben en caja alta?
¿Cuándo aprobarán la papeleta del Senado de la circumscripción de Barcelona?

Esto último no tiene nada que ver con la literatura pero es que a la fecha que estamos y que todavía no tengamos candidaturas del senado proclamadas y por tanto papeleta para hacer mailing, enviar al CERA, satisfacer a los solicitantes del voto por correo, etc., clama al cielo.

Aprofitant que havia plogut i que el sol es ponia.

2011-11-05T01:29:00.000+01:00

Fa dies que no publico cap foto, crec que ja és hora de corregir aquest fet.
Aprofitant que la setmana passada havia plogut força vam anar pels camins del costat del riu a la posta de sol. Els camps enaiguats permeten jocs molt interessants. Us deixo unes fotos de diumenge passat, espero que us agradin.

El Ter a la posta de sol

El Ter

Anna a la vora del Ter

Posta de sol

Les Maures

La Mercè 2011. Diumenge

2011-10-08T17:00:00.000+02:00

Com que l'Anna no ha vist en directe bones colles castelleres, i dissabte ens hi vam quedar amb les ganes per culpa de la pluja, diumenge ens vam encaminar cap a la Plaça Sant Jaume.
Ple de gom a gom. Caldria que els organitzadors de l'esdeveniment planifiquin una mica millor, o gent o castells o enorme escenari ocupant el 20% de la plaça com a poc. Però totes tres coses serà que no hi tenen lloc, que no hi caben.

Em sembla que no us he dit les colles: Castellers de Barcelona, Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa. Un gran cartell per a un matí molt entretingut.

Al balcó municipal el nou Alcalde, l'antic Alcalde, el Conseller que regala diners a les majors yankees, regidors/es de Barcelona i l'Alcalde de Terrassa.

No tots els castells van tenir bon final, alguns aturats abans de carregar, un força arriscat que va fer llenya, castells de tres amb agulla, torres de dos, folres, manilles és a dir de tot. Molt bona actuació de les tres colles.

Després de dinar a ramblejar una mica. Òbviament La Rambla plena de gom a gom. Guiris, del país, gent d'aquí i d'enllà. El moviment de gent al que la Rambla ens té acostumats darrerament.

I per acabar el dia de cap a la Fira del Vi. Discreta, molt discreta, jo no hi havia tornat des que es va deixar de fer a la Rambla Catalunya, enllà a la nit dels temps, i quina desil·lusió i això que va haver-hi cues. No ho entenc, la veritat. Passi de tast de vi amb cinc tiquets a 5 Euros; copa per a degustació 5 Euros i Passi de tast "sòlid" de cinc tiquets 5 Euros més, en total 15 Euros, "no està malament", vaig pensar. Però la primera al front. La degustació mínima 2 tiquets, tant de vi com d'embotits. És a dir que havies de fer una degustació de 2 i una de tres o bé dos de dos i llençar-ne un. Sort que hi havia la pastisseria Pallaresa, els únics que tenien cua, bon pa, bones coques, molt bona pastisseria.

Aquesta fira ha estat la pitjor a la que hem anat aquest any. Al maig Falset, mostra dels vins del Montsant i del Priorat; al juny Sant Martí d'Empúries, mostra del vins de l'Empordà organitzades pels respectius Consells Reguladors.
Diuen que aquest any hi havia més exhibidors que l'any anterior, però no és normal aquesta pèrdua de qualitat de la mostra organitzada per l'INCAVI en els darrers anys. Serà pel mes o serà pel lloc o no sé per què serà però cal que l'Institut Català del Vi pensi què cal fer per redreçar aquesta mostra que hauria de ser la millor de totes.

Quatre fotos de quatre stands de denominacions d'origen que són de qualitat contrastada: Conca de Barberà, Empordà, Montsant i Terra Alta. Aquí teniu una foto de cadascun dels stands que teníen muntats. I per acabar trobareu la foto d'un celler que es dedica al vermut.

També hi havia stand del Penedès i de Tarragona. Però a aquests no els hi vaig fer cap foto

Sant Andreu Jazz Band. Però també la curiosa manera d'entrendre la Cultura del Govern de la Generalitat

2011-10-08T11:30:00.000+02:00

Anem per pams. Dissabte de la Mercè, després de dinar, vam anar a la plaça Catalunya a veure l'exposició d'entitats i, com que sonava a assaig a l'escenari ens hi vàrem apropar. Heu pogut veure un parell de fotos al post anterior. Ens van agradar tant que vam decidir anar a la nit a veure l'actuació.

Una gran actuació d'una gran banda de músics molt joves. Es va posar a ploure a mitja actuació i allà ens hi vàrem quedar, mullant-nos tots tres sota un minúscul paraigua. Tenen publicats dos CD,s jo els hi vaig comprar doncs tenien una parada també sota la pluja. Una casualitat, quan vam agafar el metro per tornar a casa vam coincidir amb la família de la més jove dels músics, 7 anys i ja està a la molt potent secció de vent. I no parlem de les veus, unes veus molt bones.

En definitiva molt bon Jazz, molt bona música d'una banda que va néixer a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu. Una iniciativa, la d'aquesta banda, que sense l'esforç i existència d'aquestes institucions no existiria. Una molt bona inversió en la cultura dels ciutadans i ciutadanes. Espero que no caiguin sota la tisora re-talladora que s'ha posat en marxa amagant-se sota la crisi.

Però aquesta és una tisora molt selectiva, fa uns dies vam veure a primera pàgina dels diaris i amb gran soroll a la televisió catalana que el Conseller de Cultura havia arribat a un acord amb les distribuïdores nord-americanes per doblar pel·lícules d'aquell país al català. Un acord que ens costa als catalans i catalanes 1,5 milions d'euros.

Això no és invertir en cultura. Això és reglar uns diners a uns senyors que primer no els necessiten i segon no fan res per incrementar el nivell cultural a Catalunya. Que inverteixin en donar als catalans i catalanes el nivell cultural que els hi permeti veure cine en anglès, això seria invertir en cultura, però gastar-se un diners, que no són pocs, en doblar unes pel·lícules de dubtosa qualitat no m'ho sembla en absolut. Vindran més retallades i estic convençut que les Escoles Municipals de Música seran de les que cauran sota aquesta tisora.

Aquest és el post número 100 del blog, què poc que he escrit.

La Mercè 2011 - Dissabte

2011-10-07T22:43:00.000+02:00

Ai, ai ai, que tenia el bloc una mica deixat. Una mica de temps sense dir res, i és que he estat ocupat entre la feina, el curs de català per a nivell C, processar fotos, mirar les notícies, emprenyar-me per les noticies que llegeixo, i això que quan comencen a parlar del PSC ni me les miro. Bé, què no em queden ni cinc minuts per escriure.

Us vaig pujant unes fotos de la Mercè 2011, vam trencar la tradició i ens hi vàrem quedar.

Per la Mercè Santa Eulàlia plora.

Això és el que ens diu la dita i de fet el que acostuma a passar.

Ara un parell de la catedral

La Basílica de la Mercè a misa de 12:30

Assaig de la Sant Andreu Jazz Band. Una gran banda amb uns músics ben joves. Ja faré un ost sobre ells.

Assaig

Les veus de la Banda

Circ a la Plaça Catalunya amb Volaquivol

Blanquito a la cavalcada

Els gegants de la Ciutat

La gilipollez de la LOPD en la firma de los correos electrónicos

2011-10-04T13:33:00.000+02:00

Ya de paso nos ponemos cachondos y nos dedicamos a proteger los espacios forestales dedicados a la fabricación de la pasta de papel y a declarar correos insulsos como altamente confidenciales.

Con la entrada en vigor de la última reforma de la Ley de Protección de Datos y con este fervor medioambientalista que a todos nos inunda, resulta que cuando envías un correo electrónico ocupa más el pie de firma que el texto que envías. Si a esto se te ocurre reenviar un correo que te han enviado se van sumando pies y pies de firma que en todos dice la misma tontería.
¿En todos? Hummmmmm. Pués va a ser que no, por que ahora no sólo tienes que decir que la dirección de la persona a la que envías el correo está incluida en una base de datos propiedad de la empresa, tienes que decir en que base de datos están incluidos.
Pero la tontería más grande es que en vez de ser la persona que envía el mensaje la que ha de recibir la solicitud de borrado de datos es una dirección de la empresa y no la dirección del que envía el mensaje. La gran pregunta ¿Todos y todas (esta es otra) los trabajadores y trabajadoras de una empresa tienen las mismas direcciones de correo en su buzón?
Un ejemplo, acabo de hacer una pregunta sobre un correo que me han enviado; obviamente en este correo de respuesta he incluído el que la ha originado.

Contemos líneas:

Mi pregunta ocupa tres:

Buenos días,
¿el polietileno que indicas cuál es? Espero respuesta
Francesc González

La firma, y eso que no incluyo ni cargo ni imágenes en ella, ocupa catorce líneas en tres colores pero con dos pasos de tamaño inferiores. ¡Imaginaros si usara el pie en bilingüe! Pero no, que yo soy de los de pie por idioma:

empresa
teléfono

Avís: Aquest missatge conté informació privadai confidencial del XXXXXXX. A aquest efecte, es comunica a qui el rebi per error,que la informació continguda és reservada i el seu ús no autoritzat estàlegalment prohibit. Si l’ha rebut per error, li prego que m’ho comuniqui peraquest canal i l’esborri del seu sistema.
En compliment del que disposa la Llei Orgànica de Protecció de Dades deCaràcter Personal (LOPD), l'informem que les seves dades personals estanincloses en fitxers titularitat del XXXXXX, amb la finalitat de gestionar larelació contractual establerta així com la gestió de l'agenda de contactesprofessionals. Per exercitar els drets d'accés, rectificació,cancel·lació i oposició que preveu la Llei pot dirigir-se a nosaltresmitjançant un correu electrònic a la següent adreça: XXXXXXX. Li garantim que les seves dades seran tractades sempre ambla màxima i absoluta confidencialitat.
Abans d'imprimir aquest missatge , si us plau comprovi que és veritablement necessari.Una tona de paper implica la tala de 15 arbres adults, i el consum de 250.000l. d'aigua.

El correo que me han enviado ocupa tres líneas pero la firma y el logo de la empresa ocupan como siete más, me ahorro ponéroslo por el principio de confidencialidad del pie de ese mensaje.

En pocas palabras que lo que normalmente podría ocupar 10 líneas resulta que acaba ocupando 50 o muchas más. ¡Cuánto tiempo, barra de desplazamiento arriba barra de desplazamiento abajo, desperdiciado!

La desgracia es que este principio se está adueñando de todos los aspectos de nuestra vida. Social, laboral, política, etc. La concreción nos ha abandonado en todos los aspectos de nuestra vida, el ser políticamente correctos nos está llevando a hablar sin decir y a decir sin pensar. Pero esto es otro problema de las sociedades "avanzadas" ...

The Sharing Code

2011-09-22T23:16:00.001+02:00

L'amic Jordi Serra de l'empresa Ubiqua m'ha fet arribar el meu Codi Compartit.

La tecnologia que fa servir TheSharingCode, ha estat desenvolupada per la seva empresa i serveix per tenir en un lloc tots els enllaços als teus recursos a les xarxes socials.

The Bridge to your social links

Gel All your social links together in a mobile landing page an ensure your audience follow and share you

Com diu a la seva pàgina: TheSharingCode.com és una eina que t'ajudarà a compartir la teva presència en línia en un món fora de línia.

Us el recomano, us permetrà catalogar tota la vostra presència a Internet, Facebook, twitter, linked-in, vimeo, flickr, you tube, foursquare, blogger, ...

Aquí teniu el meu codi QR amb l'adreça curta. Ja sabeu mòbil, lector BIDI/QR i ja veureu on arribeu.

¿Más friki? Quizá sí

2011-09-17T23:42:00.002+02:00

Ya sabéis que he reorientadoel blog hacía las fotos que voy haciendo, pero el otro día Alex me enseñó elvideo que tenéis a continuación. Espero que os riáis tanto como me he reído yo.

Hasta pronto!!!!!!!

Fotos de l'estiu - Girona (1)

2011-09-17T00:16:00.000+02:00

Aquest estiu ha sigut el més Estartidenc de fa temps. I això que de platja poca, molt poca. Una de les sortides que vem fer va ser a la boutique Nespresso de Girona. La van obrir la tardor de l'any passat i encara no havíem tingut necessitat d'anar-hi.
Ja de pas vem passejar pel Call i vem pujar fins la Catedral on vem coincidir amb els i les joves que anaven al JMJ. Us deixo unes fotos.
Veureu algun fantasma a un parell de les fotos, les meravelles de l'exposició.

Foto sota les arcades

Pastisseria

Antiguitats?

Passadís

Starway to church
Encara que són les escales cap a la catedral

Us estic esperant!

Catedral de Girona
Portalada lateral amb participants del JMJ2011

Absis
No vem poder estar gaire estona,
els participants del JMJ eren molts!

Onyar.
Ja sé que aquesta és la clàssica vista nocturna
del riu, però no em vaig poder co

La Seu Vella (2)

2011-09-15T00:07:00.000+02:00

Traceria

El claustre de la Seu Vella és un lloc que us recomano. Pau, quietud y silenci ens van acompanyar durant tota la visita, i això que al ser 11 de setembre l'entrada era gratuïta.

Clau de la Capella de l'Estafania

Nau Central

Un altre fotògraf a la Seu

Xiprè

La quietud del claustre

Cimbori i Torre dels Exorcismes

Montse

Seu Vella de Lleida

2011-09-14T01:19:00.000+02:00

Amb motiu del casament de l'amic José Crespín amb Marta Ros, vem anar aquest passat cap de setmana a LLeida. El casament es va celebrar a la Seu Vella. Ens va agradar tant que diumenge, vestits d'esport, hi vàrem tornar.

Aquí teniu unes quantes fotos, primer dues del casament.


El nuvi a l'entrada de la Seu	La parella ja s'ha casat

Ara unes quantes de La Seu Vella

Cartell amb la història

Rosa al pati del Claustre

Capella de Sant Pere. Fixeu-vos en les ferides de les pedres

Capella de l'Estefania

Claustre

Vista del Claustre des del Campanar

Barcelona Harley Days 2011

2011-09-08T18:01:00.000+02:00

Un anys més a principis de juliol es va celebrar a barcelona els Harley Days, i un any més hi vem anar. Com que era qüestió d'anar estrenant màquina hi vaig fer unes quantes fotos. Aquí teniu un parell.

Si em quedo sense saber què publicar ja us en penjaré de noves.

Penya-segat en verd

2011-09-07T15:10:00.001+02:00

He enviat aquesta foto a una galeria fotogràfica per tal de veure si la troben interessant i la publiquen.

El fet que aparegui la vegetació enverd en una foto en blanc i negre el vaig aconseguir mitjançant un dels efectesde la càmera.

No hi ha cap tipus de tractament persoftware, l'únic programa que tinc és el ViewNX que venia amb l’equip i el faigservir per canviar el tamany de les fotos.

Espero que us agradi.

He reprès una antiga afició.

2011-09-06T18:40:00.000+02:00

Doncs si, resulta que per a meu aniversari em van regalar una DSLR Nikon D5100 amb objectiu zoom 18-105..

Us deixo unes fotos d'aquest cap de setmana.

Bones festes i un millor 2011

2010-12-22T23:49:00.002+01:00

Permeteu-me desitjar-vos bones festes de nadal i un feliç i pròsper any 2011.

Enric Mumbrú

2009-12-16T13:03:00.003+01:00

És un dels meus grans amics. Aquells que no destorben però que saps que sempre el tindràs al costat.
Ara es dedica a una cosa que diu que s'anomena Personal Coatching. Quan en sàpique de què va ja us ho acabaré de dir.

N'han fet molts, però cap com aquest

2009-11-26T12:31:00.003+01:00

Sugarhill Gang
Rapper's Delight
L'original de 1979 durava 14 minuts i 36 segons. Aquesta versió es queda a la meitat.

73Kg 100gr

2009-03-18T00:48:00.004+01:00

Aquest és el meu pes actual. Si recordeu l'1 de juliol de 2007 vaig començar una dieta per aprimar-me. El pes mínim al que vaig arribar va ser de 73,5Kg el gener de 2008.
I ara direu, a què ve això? Doncs que quan van acabar les festes d'estiu vaig donar un pes de 75,500Kg. M'havia engreixat una miqueta i, què voleu que us digui, això d'aprimar-me 2,4kg sense un gran esforç dóna la seva alegria.

I és que el tenia oblidat

2009-03-14T00:35:00.003+01:00

I mira que han passat coses en aquest temps.
Finalment l'eurocambra no va aprovar les 65 hores.
Es van fer els congressos tant del PSOE com del PSC. Vaig tenir l'oportunitat de treballar en tots dos, en el primer com a convidat de l'amic Juan Carlos i en el segon com una part més, encara que petita, de l'equip d'organització.
I ja tornem a estar a la feina preparant-ho tot per a les diverses fites que tenim a la vista. Actualització de màquines, licències, programes, sistemes de comunicació, etc.
Vull acabar agraint a tots els que malgrat no tenir-lo actualitzat visiten aquest bloc. I és que el facebook es menja el temps que abans l'hi dedicava.

65 hores? Ni de conya!

2008-06-21T23:21:00.001+02:00

50 felices gonzas!

2008-05-19T23:59:00.004+02:00

I és que avui era el meu 50è aniversari, regals molts, sorpreses unes poques però una molt important. Moltes gràcies a totes i tots les/els que heu fet possible la sorpresa d'aquest matí a la feina. No m'ho esperava.
Aquesta imatge és l'original d'una lona que deu fer 3m d'alt per 2,40 d'ample que m'he trobat quan he entrat a la meva planta, aquesta lona i molts amics i amigues.
Quan tingui més fotos ja les afegiré a aquesta entrada.

30a Cursa de "El Corte Inglés"

2008-05-18T20:57:00.002+02:00

És la nostra cinquena participació, quatre d'elles seguides, en aquesta multitudinària cursa, que aplega atletes de renom amb uns altres atletes "per un dia".
I és que això és el que te de bo aquesta cursa, pots fer tot el recorregut caminant i entrar quan encara no han tancat el control d'entrada.
Aquest any, però, ha estat diferent ...

AVE Sants - Atocha

2008-05-15T15:17:00.003+02:00

Ahir, dimecres, vaig tenir d'anar a Madrid, l'amic Juan Carlos m'havia convidat a Ferraz a la presentació en "societat" del programa d'esmenes. Aquest que ja hem fet servir en diverses conferències i convencions i que ha afinat com un bon piano en Ramón.
Tenia dues possibilitats d'anar, en avió o en tren, i finalment em vaig decidir per anar amb AVE. Quin viatge i quina forma de viatjar amics i amigues, s encara no l'he fet servir us la recomano. Vaig triar, tant a l'anada com a la tornada, el viatge directe Sants-Atocha i va ser tot un encert.
Vaig sortir de casa a las 07:10, al quart d'hora ja estava al meu seient, encara recordo l'expresió de Laura quan va llegir el seient que volia.
Puntualment a les 07:30 es va posar en marxa el tren i vaig veure el meu primer error, no dur-me el portàtil. L'AVE és el paradís del portàtil. Tant a l'anada com a la tornada la majoria dels que m'envoltaven en feien servir. Són més de dues hores per trajecte les que pots aprofitar per treballar. A les 10:00 canviava el tren pel metro i entrava a Ferraz a les 10:20. Com veieu de porta a porta van passar 3hores i 10 minuts. Sense les esperes, el mig despullar-se i l'anxovament de l'avió.
Ja sé com siguiré viatjant les properes vegades que hagi d'anar a Madrid

21 d'abril

2008-04-21T16:10:00.002+02:00

Moltes coses han passat des del darrer post, massa per comentar-les en aquest petit espai.
En aquets dies, però estic entrant en alguns llocs d'aquests que es diuen de comunitat, la versió beta de Microsoft Workspace, el SkyDrive, el meu espai de windows live i ara m'he donat d'alta en això del facebook, que molt bé no sé per a què serveix, ja tenim blogger, flickr, youtube, stage6 i altres llocs, sense oblidar myspace i live space. Avui m'han parlat d'un altre lloc fotolog.com, o sigui "más de lo mismo".
Jo, que vaig donant voltes per la xarxa he fet una troballa, la versió d'una cançó dels mítics Led Zeppelin feta pel grup Show-Ya. Hi ha diferència entre els dos grups, molta diferència.
Ja em direu si sou fidels a l'original o canvieu a la versió. Espero els vostres comentaris

La versió

L'original

Ja ha finalitzat l'escrutini

2008-03-14T23:00:00.004+01:00

Dons sí, a les 10:30 del matí ha finalitzat l'escrutini. Després de sessions maratonianes a les que s'havia d'afegir la tensió existent entre els tres que se'l disputaven, el 31è escó s'ha quedat en mans del PP. Finalment a CiU li han faltat 886 vots i a IC 1.149.

A les 19:30h ens han donat l'Acta de l'escrutini. El resultat final, a l'espera de si es produeixen al•legacions, ha estat el següent:
PSC- 1.309.059 - 46,77% - 16 Diputats
CiU- 547.973 - 19,58% - 6 Diputats
PP - 470.450 - 16,81% - 6 Diputats
ERC- 184.565 - 6,59% - 2 Diputats
ICV- 155.658 - 5,56% - 1 Diputat

D'aquest escrutini seguim traient conclusions, tant referent als impresos com als procediments que s'hi fan servir.

A l'escrutini del CERA, el que fa la Junta Electoral, es van donar com a nuls el 8% dels vots al Senat. En el 70% dels casos eren paperetes a les que s'havien retallat, i introduït en el sobre, els candidats/es als que es votava. En els altres casos perquè s'havien assenyalat més dels tres permesos.
Aquest 8% de Barcelona, que caldrà comparar amb els escrutinis de Girona, Lleida i Tarragona, avalen la necessitat de canviar aquesta papereta. Caldrà establir un imprès més clar, que no porti a confusió com l'actual.
La del Senat és l'única elecció de llista oberta. L'única en la que es poden votar candidats/es de diferents opcions polítiques. Però fixeu-vos que qui guanya al Congrés es du la majoria al Senat. Fixeu-vos també la relació entre els vots al Congrés i els vots que treu el primer dels candidats al Senat. La comparació no necessita comentaris, que cadascú en tregui els seus. És el mateix que succeeix quan es comparen els vots obtinguts pels tres candidats. Fixeu-vos que sempre és el primer de la candidatura qui treu mes vots.

A l'escrutini de les paperetes del Congrés hem vist, de primera ma, on ens portarà l'aplicació de la Instrucció de la Junta Electoral Central sobre els vots que cal considerar nuls. A l'escrutini provisional, el que es va fer diumenge a les meses electorals, va haver un 0,5%, aproximadament, de vots nuls, a l'escrutini del CERA va ser de gairebé l'1%. El motiu majoritari d'anul•lació va ser que hi hagués una creu al costat d'algun dels candidats/tes, canviant el criteri que la mateixa Junta havia establert fa molts anys. No estic d'acord en que s'hagi fet aplicant les sentències del Tribunal Constitucional. Cal respectar, per damunt de tot, la voluntat de l'elector i el fet que hi hagi una creu, que de res val en una llista tancada i bloquejada, no ha de ser motiu suficient per a l'anulació del vot. Espero que aviat es torni a l'antic criteri. Imagineu-vos què pot succeir en unes eleccions municipals, les més "presidencialistes" que es fan, si s'aplica aquest principi.

Una altre conclusió, cal seguir insistint en la necessitat de tenir interventors/es ben formats/des a les meses electorals. La pèrdua de vots d'Iniciativa, per una dolenta redacció de les actes d'escrutini, els ha fet perdre el segon diputat. Podran reclamar o no, però és difícil, gairebé impossible, que els donin els vots perduts. Els/les apoderats/des són suficients per a recollir les actes de les meses, però només els/les Interventors/es que estiguin ben formats/des asseguren la seva correcta redacció. També cal que els Ajuntaments facin cursos de formació als membres de les meses electorals. Cal assegurar que entenen el contingut del llibre d’instruccions dels membres de les meses.

Hi ha altres conclusions, però primer vull parlar amb els representants de Girona, Lleida i Tarragona per veure si estic en un bon camí o estic equivocat.

Per dilluns us deixo el cas de la mesa Barcelona 2-168-U

Escrutini General

2008-03-12T23:28:00.006+01:00

Avui, tal i com estableix la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General), a les vuit hores ha començat l'escrutini general per part de la Junta Electoral Provincial.
Feia temps, crec que des del 1999, que no teníem un escrutini tan mogut, el motiu era l'adjudicació del 31è. diputat de Barcelona. Sí, aquell diputat que en un principi era d'Iniciativa i que amb el 98% de vot escrutat va passar a mans del PP i al final a mans de CiU.
Era aquest un escó molt disputat i, amb els resultats provisionals a la ma, feien preveure un escrutini mogut. Això, clar, amb permís de l'escrutini dels vots del CERA, el dels residents a l'estranger, que segons em van informar era superior als 23.000 votants.
No us explicaré el sistema de distribució d'escons basat amb la llei d'Hont, no és el lloc, però si que m'heu de permetre explicar-vos com estava la situació.
El PP necessitava 71 vots més per adjudicar-se'l, Iniciativa en necessitava 1073. Nosaltres? En necessitàvem molts,tants com 25.570. Com veieu molt ajustat.
Calia aplicar el mateix sistema que faig servir des de fa 25 anys. Recuperar totes les Actes d'Escrutini i/o Sessió. Imprimir i fer una mirada ràpida del llistat de l'escrutini provisional. I, finalment, comparar les actes amb el llistat anotant les diferències.
En el primer repàs del llistat vem detectar que hi havia taules en les que Iniciativa no tenia vots. Es notava força, en uns casos els tenien les candidatures situades abans (PCPC) o després (AN) i en els altres li havien adjudicat a EV-AE encara que estaven situats en el 4rt lloc. (Sempre he dit que és molt important presentar aviat la candidatura per tal de poder estar dels primers llocs a l'acta d'escrutini).
Calia anar a la comparació de les actes amb el llistat. Com sempre segueixen havent errors, molts menys que quan vaig anar al primer escrutini l'any 1983, i d'aquets vaig poder veure que hi havien 792 que podien sumar als que ja tenien, però encara en faltaven per aconseguir el segon diputat. Més fàcil ho tenia el PP, necessitava que es repetissin els resultats habituals del CERA.
I, amb aquests números hi hem anat. Ple absolut d'apoderats i apoderades dels tres partits implicats. Hi érem els de sempre i més. També hem tingut la visita de les càmeres de TV i, cosa poc normal hem tingut visitants il•lustres. Gairebé ple de l'assessoria Jurídica del PP. Dirigents dels tres partits, Jordi Guillot, que ha estat una estona, Pere Macias i Daniel Sirera, que han estat fins que s'han conegut els resultats del CERA i han vist a qui s'adjudicava aquest 31è diputat o Alberto Fernández Díaz, que ha estat gairebé tot el dia, pot ser recordant aquells anys que era representant de candidatura i assistia als escrutinis de la Junta.
El resultat: PSC 11.884; PP 3.929; CiU 3.700; ERC 1.315; Iniciativa 775. I aquest resultats fan que ara CiU necessiti 803 vots o que IC en necessiti 1.584 per recuperar-lo.
La pregunta que m'ha fet algun amic és: Quines possibilitats hi ha? Doncs mireu, segons les còpies de les Actes que tinc, poques. Però estic segur que demà dijous serà mogut, molt m'equivocaria si no es miren les actes amb lupa per tal d'esgarrapar aquests vots que falten. IC ja té 792, quasi la meitat, CiU 400 i escaig, cal veure què pot recuperar el PP.
Però això ja serà una altra història.

Faltan menos de nueve horas

2008-03-09T00:10:00.002+01:00

Para que abran los colegios electorales y se inicien las votaciones. Las Elecciones Generales han llegado a su día D.
La campaña, por segunda vez,ha finalizado de forma traumática. Llevo desde el momento en el que Juan Carlos me informó del atentado intentando expresar el dolor que causa esta muerte, este asesinato sin razón. Un asesinato realizado por unos pistoleros a sueldo que se esconden detrás de una bandera y que lo único que conseguirán será que los traten como lo que son, asesinos.
No se cual será el resultado electoral, espero que la gente haga caso a las palabras de Sandra, la hija de Isaías, y que acuda a las urnas de forma masiva. Ahora, más que nunca, es necesario romper la barrera del 80% de participación. Es necesario que nadie se quede en casa, que todo el mundo coja una papeleta, la que quiera, y se dirija a su mesa electoral.
El lunes podremos hablar de la infamia y de los infames, ha habido y mucha, pero el lunes hoy no. Estoy demasiado influenciado por las noticias de los medios digitales y por las reacciones que he visto de determinadas, por llamarlas de alguna manera, "personas".

Sant Jordi 2008. Espectacular!

2008-03-07T11:52:00.001+01:00

Quin Sant Jordi. El Palau ple, l'Annex ple, no hi cabia més gent. Totes les cadires plenes, escales, passadissos, rampes, no hi havia lloc sense persona, encara que no es veiés res. Es va omplir de públic, fins i tot, l'espai blogger.
Aquest vídeo us mostra el Palau, llàstima que no tinguem vídeo de l'Annex.
S'ha d'agrair la iniciativa de l'Alcalde, Jordi Hereu, i del President, José Montilla, que a mig míting van anar-hi a saludar a tots aquelles i aquelles que el van omplir.
Jo vaig poder començar a veure'l quan Carme Chacon ja estava a mitja intervenció, fins llavors va anar arribant gent.

Tots i totes al Sant Jordi

2008-02-27T20:42:00.008+01:00

El dijous 6 de març al Palau Sant Jordi.
No hi podeu faltar!!

Si tu véns, serem més

La campanya va endavant.

2008-02-26T19:38:00.004+01:00

Ja van cinc dies de campanya, de tornar als mítings, d'emetre els que fa Carme Chacon per la webtv del PSC. Jo n'he seguit tres, el de dissabte a Tarragona acompanyada pel President José Montilla i Felipe González; el d'ahir a Santa Coloma de Gramenet i avui Tortosa.
Del míting de Tarragona ja s'ha escrit prou als diaris, ple fins a la bandera, amb molta gent al carrer, i unes intervencions que van fer honor al públic que hi havia assistit.
Finalitzat el míting, i una vegada superat l'ensurt de les claus, vem anar a menjar quatre calçots al Pla de Santa Maria, com que som previsors ja teníem taula reservada.
Ahir, però, a Santa Coloma us tinc de dir que vaig escoltar la millor Carme Chacon, amb un discurs molt ben estructurat i molt ben exposat, s'ho mereixien els dos centenars de persones que no hi van poder accedir.
Avui Tortosa, quatre oradors al cartell, Joan Sabaté (ex alcalde de Tortosa), Lluïsa Lizárraga (primera candidata de l'Ebre), Francesc Vallés (cap de llista de Tarragona) i Carme Chacon.
Hi ha un punt del que cal parlar, del pla desempolsat pel PP del transvasament de l'Ebre. A mi hem resulta curiós, després de llegir El Periódico de diumenge, que s'insisteixi en treure aigua d'un lloc on no n'hi ha i només siguem nosaltres qui plantegem la construcció de més dessaladores com oposició als costosos transvasaments que, de seguir així la climatologia, seran aigua per avui i desolació per demà.
Un altre tema del que cal parlar, el debat d'ahir entre Zapatero i Rajoy, on vem veure molt clar, i crec que cal seguir insistint, que no son el mateix, per molt que CiU ho digui. No defensa actualment ni ha defensat mai Catalunya cap governant o líder del PP. Ni Aznar, al qui CiU es va regalar (si regalar, no van ser ni capaços de vendre's) dues vegades. Seguir dient que són el mateix és mentir.
Cadascú va dir que el seu va ser el millor, però les tres enquestes que es van fer al finalitzar el debat es van decantar per ZP. I és que ZP va guanyar i gairebé sense necessitat de despentinar-se. Segur que en el segon debat veurem un Rajoy molt menys respectuós que el d'ahir. Els seus holligans l'hi reclamaran.
Tres debats i l'opinió popular dóna un 2-0 a favor del Socialisme. Espero que la campanya segueixi posant a cadascú al seu lloc, que dilluns vinent fem el 3-0 i que el dia 9 de març tinguem el recolzament majoritari dels ciutadans i ciutadanes.

Proyecto 80%: un reto asombroso.

2008-02-19T10:14:00.004+01:00

Estem assistint, des de fa dies, a l'inici de les propostes que fa cadascun dels Partits polítics de cara a les eleccions Generals. També estic rebent mails de diverses plataformes de recolzament a unes i altres opcions. Avui, però he rebut un d'una plataforma que persegueix una participació del 80% en les eleccions.
Al blog 80porciento.blogspot.com trobareu tota la informació d'aquesta plataforma.
Si cliqueu a cada idioma podreu llegir el manifest: català; castellà.

73 Kilos amb 500 grams

2008-01-23T18:15:00.000+01:00

Avui ja és dimecres 23 de gener i moltes coses han passat des de l'últim post, malgrat que per a mi la que més destacà va ser el míting que José Montilla, Carme Chacon i sobre tot Felipe González van fer al Pavelló de la Vall d'Hebron, pavelló que se'ns va quedar petit d'avant la massiva afluència d'afiliats, afiliades i simpatitzants, els que em coneixeu sabeu que en això dels números no soc molt destre però ben bé hi hauria al carrer al voltant de dues mil persones.
Molt bons i ben estructurats, com sempre, els discursos del President i de la Ministra, però cal reconèixer que Felipe no ha perdut gens en aquests dotze anys, ans al contrari ha guanyat en la pedagogia i en la claretat dels continguts i en la seva capacitat d'encisar al públic. Si Felipe fos torero i el Pavelló la plaça, "habría cortao las dos orejas y el rabo" con una espectacular sortida a espatlles dels assistents. Espero na haver de trigar dotze anys més en poder assistir a un nou míting seu a Catalunya.
I ara anem al títol, amigues i amics, doncs sí, aquest és el meu pes actual. Jo que creia que amb les àpats de Nadal a Reis la cosa aniria a més i resulta que ha anat a menys, (1,9 Kg. menys que fa un més) i això que a més de primers, segons, tercers i postres també han caigut polvorons, mantegades, torrons, tortells, xurros, xocolata desfeta, etc. Ahir vaig tenir visita amb el meu amic metge i vem parlar d'anar introduint poc a poc arrossos, pasta i més carn vermella.
Ja tenen raó aquelles i aquells que em diuen que estic molt més prim encara que jo no m'ho acabi de creure. I és que es perd en la nit dels temps el darrer dia que vaig pesar el mateix.
A veure si ara els nervis de campanya no esgarren els resultats assolits fins el moment.

Una notícia simpàtica

2008-01-15T18:53:00.000+01:00

Avui ha sortit publicat el decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'eleccions per a les dues càmeres. Però no és d'això del que volia parlar, avui també ha sortit publicada la notícia de la presentació de la fragància del PSC, una fragància que com molt bé diu Manuela de Madre representa els valors del socialisme català, encara que jo afegiria al socialisme de tot l'estat. Igualtat, solidaritat, progrés, futur, justícia, treball no signifiquen res si no van acompanyats del sentiment. Aquest sentiment que no es pot representar millor que amb aquest aroma.
Si el voleu podeu anar a qualsevol dels actes públics que s'organitzaran arreu o bé a qualsevol agrupació territorial del Partit.
Us deixo el vídeo de presentació que tant bé han preparat en Nacho i en Gerard.

Bon Any 2008

2008-01-01T23:22:00.000+01:00

Ja sé que són molts els posts que aquests dies s'estan escrivint que comencen així, però és que no es pot ser original.
Es pot dir que l'any ha començar força bé. Bé, segons com es miri.
Vem menjar el raïm amb la cadència apropiada, fins i tot el Llamp es va menjar els dotze grans. Després un brindis amb cava Magnificat de Masia Bach i després de veure una estona la tele a dormir. Aquest matí ens hem aixecat tard, molt tard i després a esmorzar xocolata amb xurros (jo cafè amb llet i torrada amb embotit de "pava").
Ja era tard quan hem agafat les bicicletes per fer un volt per a l'Estartit i un branquilló que havia a terra s'ha embolicat amb el canvi i me l'ha fet mal bé, o sigui que ens toca anar demà al Decathlon de Girona a que el reparin o el canviïn, és la bicicleta de la Montse i fins el juliol no farà l'any.
Dinar de cap d'any, migdiada i quan ja eren gairebé les vuit ens hem apropat a la sala polivalent on la UE l’Estartit organitza la ja tradicional Quina.
Enllà, envoltat de regals, hi havia en Carles Nugué, el President del Club, cantant, en alguns casos molt cantats, els números que anaven sortint. I entre la nena bonica, l'avi, el jubilat, la fadrina i altres que no recordo, especialment la cançoneta del 78, hem jugat uns cartronets i, ves per on, hem fet Quina i ens hem endut cap a casa una espatlleta. Havia de ser un pernil però com que hem coincidit dos premiats ens ho han rebaixat a espatlla (Faltava la serra per tallar-la, però ja farem quelcom). L'ultima Quina es farà la tarda del diumenge 6, llàstima que ja haurem marxat, no tant pels premis com per l'ambient que en Nugué sap donar-hi. Per cert que no he pogut conèxier en Jordi Colomí, bé ja ens trobarem algun altre dia.
Estic fent un recull de tots els SMS que he rebut. Quan tingui més estona ja us en faré partícips. Els n'hi ha que són molt bons, especialment el de l'amic Carles Auró, quin homenatge es mereix l'Esther.

P'habernos matao

2007-12-29T23:26:00.000+01:00

Aquesta és la frase que hi havia escrita a la primera samarreta que he vist. Però anem per ordre.
El pont de la constitució vem parlar amb en Jordi i l'Anna, uns amics i veïns de l'Estartit, d'anar amb tota la canalla a Port Aventura. La primera data era la del 22 però per culpa del mal temps ho vem deixar pel dia 29, o sigui avui.
Ja podeu imaginar-vos que hem hagut de matinar doncs volíem ser al parc a l'hora d'obrir i com que sortíem de llocs diferents calia trobar-se abans d'arribar-hi. Així que entre l'aplec, el parar a esmorzar i posar benzina i la distància a les 10 en punt entràvem al pàrquing, 6€ per deixar el cotxe a l'aparcament i anem a l'entrada.
La nostra intenció era entrar i anar de cap al Furius Baco però ja hi havia una hora de cua amb el que la deixem per després. Com que la Georgina i l'Arnau no havien vist l'espectacle del ocells és el primer lloc al que ens dirigim. En Paco Navarro segueix tenint un espectacle que no et pots perdre per molt que l'hagis vist.
Després ens dividim, l'Anna i l'Arnau es queden a les atraccions de nens de la Xina, la Montse i en David al Dragon Khan i els quatre que quedem anem al Diablo on, després del primer viatge, se'ns uneixen els dragons i fem la segona volta del dia. Després veiem que ja serà l'última.
I anem al per què del títol. Mai m'havia pujat però avui havia arribat el dia. La Montse i jo deixem les motxilles al David i anem a l'Huracan Cóndor. Esperem el quartet d'hora ben bo i ens fan pujar al número dos. Jo m'he fixat que no són tots iguals. Hi ha cadires diferents, en unes quedes assentat mentre que les altres són més com les selles de muntar amb un petit recolzament pel cul. Hem tingut sort i la nostra cadira és sencera. Com que em fan treure les ulleres no puc apreciar el panorama que es va obrint als meus ulls, malgrat pugui diferenciar la línia de mar gràcies a la llum del dia. Si voleu que us digui la veritat és pitjor la pujada que la caiguda, on el que he fet a estat deixar-me anar i no intentar controlar el cos amb el que, com m'ha dit en David, soc l'únic que té les cames volant. Mireu si és veritat això de que provar-ho és quedar-s'ho que abans de marxar al vespre hem tornat a pujar i, sense les ulleres altre cop, l'únic que he vist han sigut els punts difuminats dels llums que finalitzen a la platja.
I el títol del post es deu a que al sortir de l'atracció i entrar a la botiga de rigor hi havia una samarreta que per davant tenia imprès "Huracan Condor" i al darrera en dues líneas:

P'HABERNOS

MATAO

Amb en David també em estrenat el "Furius Baco" l'atracció d'aquest any. També m'han fet treure les ulleres amb el que no he vist la pel·lícula del principi. L'atracció està molt bé, la velocitat, després de l'acceleració inicial, molt suportable inclús lenta, aprecies totalment el tirabuixó del mig. La llàstima és que com que és la primera tothom s'hi para només entrar i es fan unes cues molt llargues.

Bon Nadal

2007-12-24T23:32:00.000+01:00

Amics i amigues vull desitjar-vos unes bones festes de nadal.
Aneu amb compta amb els apatas, els torrons, neules, vins i caves. Jo, per si de cas, vaig decidir no pesar-me, no vull saber quants kilos recupero dels 21 que he perdut.
Una abraçada ben forta pels amics i una abraçada i un petó per a les amigues.

Mundo Golf

2007-11-23T00:54:00.000+01:00

Ja sé que em direu que aquest post es correspon més amb el meu blog sobre pitch and putt, però no m'he pogut estar de publicar-lo aquí.
Mundo Golf és una botiga dedicada al material de Pitch and Putt i de Golf que qualsevol aficionat/da pugui necessitar, fustes, híbrids, ferros, wedges, putts, boles, guants, sabates, bosses, roba i complements de les primeres marques com Callaway, Ping, Wilson, Taylor Made, Cleveland, Titleist, Mizuno, etc. Però també hi ha lloc per llibres i DVD,s dedicats a aquest esports.
La vaig trobar per casualitat un dia anant de casa a la feina per un dels quatre camins que faig servir, amb això de la dieta vaig deixar aparcada la moto al pàrquing i em dedico a anar caminant. És el camí que em far passar pels carrers de Còrsega, Equador i Berlin, i aquesta botiga, encara que com ja veureu és més que una botiga, està a la cantonada de Josep Tarradellas i Equador, exactament al número 3 d’Equador.
Deia que és més que una botiga i per a mi ho és. Està dividida en dos pisos, la planta baixa està dedicada al material i a la roba i al soterrani hi ha l'espai dedicat a les classes de golf amb un simulador, un analitzador de swing, una petita zona d'aproach i un putting green amb una gespa artificial molt ben aconseguida.
Però clar d'aquesta botiga, si bé el material és molt bo, el més important són les persones, jo en conec dues en Jorge Pérez i en Oscar Miguel. De Jorge tinc una anècdota, doncs resulta que ens vem assabentar que era l'oncle d'una companya de curs de l'Anna. Oscar, a més de ser professional de golf, és qui porta l'escola de golf. Jo vaig fer una classe amb ell just abans de participar en el torneig de tardor de Gualta, aquell en el que vaig baixar 1,8 punts de handicap i en el que vaig estrenar el putt que els hi va comprar la Montse per regalar-me'l pel meu sant. Crec que hauré de fer la segona abans del torneig de la Creu Roja del 2 de desembre. També els hi hem comprat algunes coses més.
Però, malgrat que van obrir la botiga a principis de setembre fins ahir, dijous, no van fer la inauguració a la que vaig anar amb en David. Hi havia força gent i, a més de canapès i beguda, es feia un concurs d'aproximació amb el simulador virtual del soterrani. Vaig tenir l'ocasió de saludar, a més de Jorge i Oscar, als pares de la Clàudia, la campanya de l'Anna, i a Toni Enciso de Castell de Godmar, també vaig reconèixer en Josep Maria Minguella.
Si esteu interessats en aquest divertit esport ja sabeu per on heu de passar. Jo us aconsello practicar al simulador virtual, se n’obté molt informació.

Però els caps de setmana no són per dormir?

2007-11-19T23:41:00.000+01:00

Doncs es veu que no.
Anem per dies, però. Dissabte en David té el partit de bàsquet a les 9 del matí, això vol dir que cal matinar. El BAM va guanyar a l'equip de Santa Coloma, ja els van guanyar al partit que van jugar al seu camp. L'entrenador, que no era el titular, va arribar a oferir els diners que duia al primer que encertés un tir lliure, i és que de tots els que van intentar no va entrar cap. Sort que en Joel no hi era, després del partit de dissabte passat, també a casa, no més li faltava això.
Quan va acabar el partit anem a casa a recollir doncs ens hem de marxar a l'Estartit, diumenge tenim la tornada de l'Open Castelló-Gualta de pitch & putt.
Com sempre que anem pel matí vem acabar dinant abans d'arribar-hi. El Viena de Salt és un bon lloc, millor que el Medas de l'autopista. Com és migdia trobem lloc de seguida, no com quan anem al vespre.
Arribem a casa, encenem la calefacció i marxem a fer un volt, primer per l'Estartit i després per Torroella, on deixem la Montse i l'Anna per dirigir-nos al camp de P&P a entrenar una mica per diumenge. De tornada a recollir el sector femení aprofitem per comprar un despertador, ja feia dies que anàvem darrera, i abans d'arribar a casa comprem el sopar al GP.
Com que la casa no acaba d'escalfar-se encenem la llar de foc, amb el que després de sopar ens seiem tots quatre just al davant. Quan baixa el foc marxem a dormir que diumenge cal matinar.
I ja és diumenge, el primer despertador sona a les 07:00, el segon a les 07:05. Però l'entrada de diumenge la podeu llegir al meu blog del Pitch & Putt. No us perdeu l'anècdota d'en David al forat 7. I de com la Montse es va veure convertida en la fotògrafa oficial.
A més, a les estones lliures cal repassar la memòria d'esmenes de la Conferència, acabar alguna feina per a la nova web i no oblidar-se de llegir el correu.
Com veieu un cap de setmana més per descansar i aixecar-se tard.

VIa. Conferència Nacional 1er. termini

2007-11-15T00:46:00.000+01:00

Avui, fa ja 46 minuts, es tancava el termini per a presentar esmenes a la ponència marc, també per a trametre els delegats i delegades que hi participaran.
He estat supervisant la presentació d'esmenes mitjançant l'aplicació que estem desenvolupant amb els amics Juan Carlos Simon i Ramon Mulet. No més cal recordar com era fa un any i veure com és ara, i això que estem pujant noves compilacions que afegeixen noves funcionalitats mentre les nostres agrupacions estan introduint esmenes.
I això és al que jo anava. L'Agrupació més matinera va ser la de Mollet amb 16 esmenes i la més tardana la de Sarrià. Entre la primera i l'ultima més de 1600 presentades per les Agrupacions i els Sectors.
Aviat acabarem amb aquest primer procés de l'aplicació, amb l'elaboració de la memòria d'esmenes, en el que podrem comprovar si totes les millores introduïdes es comporten igual en producció com s'han comportat en desenvolupament.

Castanyes, moniatos, panellets ... pobre dieta.

2007-11-06T22:30:00.000+01:00

Així és com podria resumir els dies transcorreguts entre el 31 d'octubre i el 4 de Novembre.
Tot va començar amb el sopar, millor dit amb el ressopó, del dia 31. És la nit de la castanyada i cal complir amb el ritual, castanyes i moniatos preparats al forn i panellets comprats a la pastisseria, els preparats a casa encara no els em cuinat.
Vaig preparar el massapà amb la thermomix el dimarts i cal deixar-lo reposar una mica a la nevera abans de prepara les boletes i clavar-hi els pinyons. Clavar els pinyons, gairebé en sentit literal, i fornejar-los va ser feina de dimecres al vespre, mentre anava veient el documental que havia preparat cuatro sobre els caps de la massacre de l'11 de març. En sortir del forn més que panellets semblaven galetes d'ametlla. Em vaig apuntar les modificacions que cal fer per a una propera vegada a veure si encerto més que aquesta.
Dijous 1 vem sopar amb els veïns de l'Estartit, paté mariner, una mena de bocadelia i de guacamole, croquetes, embotits, etc. és a dir coses que "no" engreixen. Cava del Penedés, Rioja criança, moscatell, van servir per fer baixar tot allò que menjàvem.
Divendres hauria sigut un dia de comportar-se si al vespre no haguéssim anat a casa de'n Jordi a jugar al UNO. Capses de galetes, més moscatell, fruits secs van acompanyar les diverses partides que hi vàrem fer. Unes seguint el sistema clàssic i unes altres amb uns sistemes que et permetien no saber si et tocava jugar o no, ni quan havies de deixar anar alguna carta.
Dissabte vem anar a Castelló d'Empúries a dinar ben aviat doncs a les 15:00 teníem la sortida de la primera part de la Ryder Castelló-Gualta parelles, Four-Balls, Medal Play. Vem anar amb en José Antonio, la Marta i l'Albert. Trobareu aquí l'entrada sobre la competició.
Quan vem acabar vem trucar al Jordi per tal d'anar a sopar plegats. Com estaven a Girona mirant unes coses vem quedar a l'espai Gironès per tal de donar una volta pel centre comercial i anar a sopar al Viena de Salt. En resum un altre dia amb la dieta pels aires. Sort que diumenge es van acabar els compromisos i vem poder dinar el que tocava.
Dilluns vaig anar a la Farmàcia del costat de la feina i el resultat era el que m'esperava, un kg més que la setmana anterior, de 77,5 a 78,5. Espero perdre aquest quilet i algun més abans del dimarts 13 que tinc visita amb l'amic Pasqual, el meu metge. Per cert que ja l'he enviat a una amiga per tal que mirin, entre tots dos, d'arreglar alguns dels seus problemes.

25 aniversari del 28-O-82

2007-10-30T23:14:00.000+01:00

I és que a més va ser un número capicua.
Ja portaven uns quants dies els companys i companyes preparant, sota la direcció de l'infatigable Josep Maria Sala, l'acte de celebració dels 25 anys de la victòria dels socialistes que va permetre la confecció del primer govern socialista després de la dictadura franquista.
Uns anaven cercant les fotos d'aquella campanya electoral, altres confeccionant l'audiovisual que es passaria a l'inici de l'acte; recuperar la cançó de la campanya, aquella de "hay que cambiar", també va ser una feineta; mobilitzar afiliats i afiliades que vinguessin feina de més gent. La nostra feina, la de sempre, emetre la senyal en directe per a la PSCtv. A mi la parella Crespin-Saldaña també em van fer una jugadeta que, si veu estar, ja la veu sentir.
Finalment, amb tot preparat, a les 11 del matí de diumenge 28 varen entrar els primers assistents, els segons, els ... i al final es van tenir d'habilitar més espais i més cadires doncs l'assistència va superar de molt les expectatives que ens havíem fet per a un diumenge al matí.
Les intervencions d'Anna Balletbó, Raimon Obiols (en vídeo doncs estava a Amèrica del Sud), Narcís Serra, Carme Chacón i el Primer Secretari, José Montilla ens van fer recordar aquella campanya que va engrescar tantes persones, però també ens van fer reflexionar en el futur. Un futur que tenim a la volta de nadal amb les eleccions generals.

Un altre cap de setmana esportiu

2007-10-24T13:24:00.000+02:00

Un cap de setmana que havia començat divendres al matí amb la noticia que Pasqual Maragall deixava la política activa i que es dedicaria a, entre d'altres coses, a potenciar els treballs de recerca que es fan sobre l'Alzheimer. La veritat una notícia sorprenent. Pasqual és un polític de la vella escola, d'aquells que porten la política a la sang. Dissabte, però, amb la seva roda de premsa on comunicava que li havien diagnosticat l'inici d'aquesta malaltia tot tornava a lloc. Estic segur que ell aconseguirà pels estudis de recerca que es fan molt més recolzament del que tenen fins ara. Li desitjo la millor de les bonances en aquesta nova singladura que comença.
Però deia que el cap de setmana es presentava esportiu. Dissabte en David tenia el seu segon partit amb el BAM i diumenge a les nou del matí teníem la sortida del Torneig de Tardor de Gualta.
Aquests partits jugats a casa tenen un avantatge, que el camp no està gaire luny, però també tenen un inconvenient, que comencen a les 16h.
Primera part molt ajustada al marcador. L'equip visitant, de Pallejà, amb menys cos que l'equip local i això es notava en els contactes. Això i que la pista lliscava molt i era molt difícil frenar-se a temps. A la segona part, amb els nostres jugadors més centrats, es va anar incrementant la diferència a favor dels de casa. Finalment un 77 a 49 a favor dels locals. Vem tenir un petit problema amb l'equip contrari, doncs no hi ha cap pare o mare que sàpiga dur la mesa d'anotacions, amb el que a la primera part va haver algun problema en la comunicació de les faltes d'equip, mira que els hi vem demanar ajut, però amb un 'ho ha de posar l'equip local' s'ho van treure de sobre. Sort que a la mitja part es va poder arreglar amb un anotador que en sabia prou. Segur que al final hauríem tingut problemes. Hem quedat que demanarem al club que ens faci unes classes per tal de tenir mai més aquest problema.
Acabat el partit toca recollir-ho tot, agafar el cotxe i dirigir-nos cap a l'Estartit.
Diumenge al matí hi ha el Torneig de Tardor Energeizer del P&P de Gualta. Com que anem amb preses comprem al GP de la carretera l'imprescindible per esmorzar i dinar diumenge doncs hem decidit anar a Can Falet a sopar, però ves per on tenen tancat amb el que acabem al Fornet menjant unes pizzes uns i una mica de peix l'altre.
Són les 7 del matí de diumenge i sona el despertador ... Però aquesta entrada la podeu trobar a El blog de Pitch & Putt de Francesc González

Estem acabant la dieta però, què passa amb els 80Km/h?

2007-10-17T13:28:00.000+02:00

Ahir 16 va tocar anar a veure a l'amic Pasqual Ribera, el metge que em porta això de la dieta. Segueixo perdent pes malgrat que molt més lentament, ja són 19 kg. rodons els que he perdut i malgrat que aquest mes no he baixat de cintura si que ho he fet de malucs, i és que cada vegada em queda menys cul. M'he hagut de comprar tres pantalons, el que més urgia, doncs els que em vaig comprar a l'agost ja se'm cauen i els de l'hivern passat jo us podeu imaginar com em queden.
Avui, però, ens hem despertat amb polèmica, els anuncis a tota pàgina del RACC sobre la limitació de velocitat a les carreters i autopistes de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta mesura, però, és una entre d'altres que es contemplen al decret que intenta reduir la contaminació ambiental de l'entorn de Barcelona.
La meva opinió és que aquesta és una mesura que sempre crearà polèmica, com totes les mesures de limitació de velocitat a vies que en teoria estan reconegudes com ràpides. La limitació a 120 Km/h a les autopistes és més somni que realitat amb un problema, això si, aquells que circulen pel carril central a aquesta velocitat i que no avancen a ningú doncs el carril dret va buit i que obliguen o bé a creuar-se del primer al tercer carril o a seguir circulant avançant a aquests vehicles pel carril dret. Però això és un tema que ara no toca.
Allò que resulta curiós és que la zona de velocitat limitada no inclogui l'autopista de Mollet, aquesta que té un peatge a 12 km de Barcelona. Si amplien com diuen aquesta zona, què succeirà amb aquest peatge?
També crec que el Govern, en lloc de gastar-se els diners situant 8 radars de control de velocitat nous hauria d'instal·lar controls d'emissió de gasos per tal de veure a quines hores de quins dies es produeix una major contaminació ambiental en aquests trams de carreteres.
Una mida que a ningú satisfà ni satisfarà, el problema no és velocitat limitada fixa o variable, el problema són les caravanes quilomètriques que cada matí es fan a qualsevol de les entrades de Barcelona i que contaminen més que uns vehicles circulant a 80 o a 100Km/h.

Cap de setmana dedicat al l'esport

2007-10-07T22:05:00.000+02:00

Quin cap de setmana, i jo que pensava que estaven fets per aixecar-se tard i per a descansar, però no en David tenia dues competicions. Dissabte l'última prova del campionat interclubs de categoria juvenil i diumenge el primer partit amb el nou equip de basquet.

La convocatòria de dissabte era a las 10:30 al camp de P&P Castell de Godmar de Badalona. Així que a les 07:30 el despertador comença a sonar, cal aixecar-se, preparar-ho tot i esmorzar, hem de sortir de casa a les 09:30. Després d'arribar al camp fem la inscripció dels jugadors i ens dirigim al forat que ens correspon, el 2. Coincidim amb un altre jugador de Castelló i amb dos jugadors de Badalona. Al meu altre blog hi trobareu els meus comentaris sobre aquest camp. A les 11 en punt sona la bocina i comencen els partits. Després de fer els nou forats de la volta i signar les targetes corresponents en dirigim a la casa club a entregar-les. Com que l'entrega de premis de la categoria iniciació començarà a les 17h. decidim anar a IKEA a fer una volta i, de pas, a dinar.
Amb 15 minuts de retràs, el suficient per tal que els equips de competició de Castelló i de Lleida finalitzessin els seus partits, es van donar les copes als dos primers classificats de les categories pre-benjamí i juvenil absoluta i les medalles i records a tots els nois i noies integrants dels diferents equips i les copes als dos primers classificats, Badalona, segon, i Castelló, primer. Per acabar, són ja més de dos quarts de set, refresc de cola, taronja i llimona, patates fregides.
I després del refrigeri un fins aviat i a començar a preparar la temporada vinent.

I diumenge al basquet, en aquest esport ara comença la temporada. La convocatòria era a les 8 del matí a la porta del BAM, Torre d'en Damians 8. Cal aixecar-se a les 06:30 per tal de tenir-lo tot preparat, esmorzar, agafar el cotxe i intentar arribar puntuals, no en va és el primer partit. Cal tornar a casa a recollir el DNI, imprescindible per poder jugar. Quan jo ho tenim tot marxem cap a Santa Coloma. Després de diversos problemes deguts a les obres que es fan al voltant de poliesportiu, aconseguim deixar el cotxe i assistir al partit. Nous companys, nou entrenador i nous sistemes, sembla que en David ha millorat, les colònies de basquet de l'estiu i els primers entrenaments han fet el seu efecte i està més segur. Quan al tercer quart han agafat una distància suficient han començat els problemes de concentració, així i tot al final 33 a 62. No està malament per ser el primer partit, ja veurem com van la resta.

Serà veritat que el cap de setmana és per aixecar-se tard?

Dilluns 24 de setembre

2007-09-25T22:49:00.000+02:00

Malgrat que avui ja no ho sigui.
La veritat és que en aquests dies han succeït força coses.
La primera és que ja s'ha normalitzat la vida familiar. Les escoles van començar puntualment el dia 12, després del pont de la Diada. Sense gaires entrebancs, també cal dir-ho. Vem conèixer finalment la tutora de l'Anna, hi havia dues possibilitats la Rosa o en Fernando i finalment ha anat al grup de la Rosa, amb companys i companyes amb els que ja havia coincidit a l'aula abans i altres que malgrat ser del mateix nivell des de P3 mai hi havien coincidit. El mateix dia van triar el nom doncs degut a unes quantes baixes es van tenir de tornar a barrejar els grups, van elegir, per votació popular, el nom de Kilimanjaro, és una mica llarg però és d'aquells noms que no s'oblida, pot ser perquè el relaciono amb aquelles pel·lícules d'aventures i/o amors a l'Àfrica. En David segueix al mateix grup i amb la mateixa tutora, però aquets curs serà el de triar quin batxillerat, si és que vol seguir per aquí, haurà de fer el curs vinent. També ha canviat d'equip de bàsquet, ha deixat el Poliesportiu Joan Miró i ha marxat al Basquet Ateneu Montserrat, el que significa que deixa els partits del Consell de l'Esport Escolar per passar als partits de la Federació Catalana el que vol dir viatjar una mica més lluny que ara. L'Anna també a canviat però d'esport, a abandonat la gimnàstica rítmica de competició per les activitats aquàtiques sense obligacions i sense l'estres de les puntuacions. I és que el que vol és divertir-se practicant un esport.
La segona va ser la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, mal qui li pesi a alguna de Madrid. La reaparició del PP en l'ofrena floral, malgrat els crits d'alguns exaltats, marca el retorn a una certa normalitat. Aquest dia tambè marca l'inici del curs polític, que en el nostre cas té tres etapes, la Conferència Nacional de novembre; les Eleccions Generals del mes de març amb tot el procés anterior d'elecció de cap de llista i de la resta de candidats i candidates; i l'Onzè Congrés del PSC que coincidirà amb el 30è aniversari de la seva constitució.
Però aquell cap de setmana, i així comencem la tercera, també vem haver d'anar a Teià a donar el nostre suport a l'equip juvenil de Castellò-Empuriabrava on està enquadrat en David, i ja de pas que estàvem al Maresme a passar la tarda amb la Vanessa i en Guillem doncs ja feia força temps que no els veiem.
La setmana anterior havia tocat anar a Piera i a Manresa a veure a la meva mare, i als amics i amigues de tota la vida, i a la meva tia respectivament. També, ja que hi érem a Manresa vem comprar, al Carrefour, tot allò que ens faltava pel sopar de dissabte.
I aquest cap de setmana a l'Estartit, a gaudir amb la festa dels Pirates. Festa que arribava a la seva tercera celebració i en la que s'organitzen visites a algunes torres. Vem tenir la sort que a la Torre Mirona hi havia l'actual director del Museu de la Mediterrània que ens va explicar tota la relació dels pirates i corsaris amb la zona i les torres de defensa que van haver de construir els pagesos per tal de poder-se'n defensar. També s'organitza un mercat amb paredes de queviures artesanals i tallers de treball del ferro, del fang i del canyís. Un cap de setmana molt divertit que, per desgràcia, marca la fi de l'estiu. Diumenge al futbol, a veure l'Euromat-Estartit guanyar el seu tercer partit, no go van tenir fàcil aquestes noies que compten per victòries els partit que juguen, finalment un 2 a 1 que els hi permet anar líders del campionat.
Però dilluns 24 no ens podíem perdre el piromusical de la Mercè, malgrat que vem arribar justets per culpa de les caravanes que es van formar, una abans de Bordils, 20 minuts per fer 7 km,s. i l'altre al nus de la Trinitat per enllaçar amb la Ronda de Dalt. El vem veure al terrat de casa amb alguns veïns, ja hem quedat que ens pujarem una tele per tal de poder sentir la música millor del que la sentíem.
Tinc un comentari al post anterior de l'amic Eduardo Madrid, amb qui, malgrat les vegades que ho hem intentat, fa anys, potser molts anys, que no coincidim i amb qui m'agradaria poder-me trobar abans de Nadal. Eduardo ja saps, convoca els vells amics, i si pots amigues, de la Facultat de Dret de l'Autònoma, aquells amb qui tantes vegades havíem recorregut la via HoChiMin.

Dilluns 3 de setembre

2007-09-03T21:35:00.000+02:00

Ara si que puc dir que ja hem tornat a la semi normalitat, la normalitat de debó no començarà fins el dia 12, quan comenci el curs escolar.
Malgrat que ja fa una setmana que vaig començar a treballar no hi havia la sensació de normalitat, la jornada intensiva amb la possibiliat de treballar només al matí i dedicar la tarda a altres coses ho fan sentir així.
Avui, però, ja hi erem tots al departament, fins i tot a la planta. Calia explicar les vacances i dedicar, els que no hi eren la setmana passada, força temps al correu electrònic, i és que per molt bó que tinguis el sistema anti-spam sempre hi ha missatges que consegueixen saltar-se'l.
Tenim per davant un curs polític que vindrà marcat pel tema de les infrastructures. El Prat, les rodalies de RENFE, el tall de subministrament elèctric, les autopistes i carreteres seran temes dels que sentirem parlar i molt.
Com a dates més importants tenim l'onze de setembre, la festa de la Rosa del dia 16 de setembre, el Consell Nacional de finals de setembre, les xerrades prèvies i la Conferència Nacional del novembre.
I tot això acompanyat de les activitats extaescolars de David i Anna, música i esport, i, si em deixen, començar amb la participació en algun campionat de cap de setmana de P&P ja siui sol o amb en David.

Divendres 24 d'agost

2007-08-24T22:19:00.000+02:00

Avui ha estat el dia per donar per acabades les vacances finalitzant les feines bricolatgeres, algunes que ja venien de l'hivern i altres que ja estaven programades per aquest estiu.
Des de l’últim post, i per ordre, han passat diverses coses, la participació amb en David del torneig de nit de Gualta, òbviament no vem quedar dels primers, tretzens, empatats amb altres quatre parelles, del nostre grup, però, i ves per on, ens va tocar en el sorteig de premis una caixa de 24 ampolles de cervesa AK Damm. Les rialles al nostre grup van ser unànimes, sobre tot quan en David va cridar "si no pot beure!". I és que segueixo amb el règim i sense portar-me una cerveseta a la boca.
Vem anar a Colliure, de poc ens hem de tornar sense entrar, mira que n'és de difícil trobar aparcament!. No cal que us digui que el poble té el seu encant, el Palau, la torre de l'església, el castell. Vem fer el recorregut del trenet i seguint la tradició de quan visitem llocs on en fan vaig comprar tres ampolles de vi de Colliure, quan pugui veure ja us comentaré què tal.
Dijous va ser la trobada de Vilopriu. Aquest anys vaig poder treure el nas doncs encara estava a l'Estartit però entre el retràs de 30 minuts en començar i un compromís que havia contret amb anterioritat malauradament vaig tenir de marxar quan parlava en Dani Font i no vaig poder sentir la resta de companys i companyes que, fins a deu, van intervenir. Vaig veure força gent i vaig saludar uns quants que feia temps que no veia i no vaig poder saludar d'altres, entre els que em va fer gracia saluda hi havia en Lluís Armet, a qui no veia des de que va marxar a Madrid com a membre del Tribunal de Cuentas; la Pilar Marcet i en Josep; l'Albert Balada, que ja ha fet un post sobre la trobada i que em va dir que certament es nota el règim; en Toni Castells; Rafael Bruguera; Pere Navarro; Manuela de Madre; MariAngels Cabarrocas; Oscar Saldaña i per descomptat al President i altres companys i companyes. Malgrat que portem una setmaneta de pluges el dia es va aguantar i ahir tarda vem poder gaudir de la presència del sol.
Referent al règim aquesta tarda 'ha trucat l'amic Ivan Tomás per explicar-me que ha llegit el meu blog i que ell també està seguint la dieta "Pronokal". Va començar una setmana abans que jo, just després de Sant Joan i el seu objectiu és perdre 26 kg. dels que ja porta perduts més de la meitat. Portaria més perduts però en el viatge de les vacances va saltar-se la cetosis i la no cetosis.
Encara no he pogut trobar-me amb en Jordi Colomí, Primer Secretari de l'agrupació del Baix Ter, i és quan ell pot jo estic fora i quan jo puc ho està ell. Què hi farem! ho haurem de deixar per un cap de setmana d'aquest que vinguem.
I a partir de dilluns tocarà abandonar els passejos matinals des de casa fins al final de platera canviant la companyia del mar per la dels carrers que envolten el parc de l'escorxador i també tocarà canviar la rutina de vacances per la rutina de la feina i de l'activitat política.
Però això ja vindrà quan toqui.

Dimecres, 15 d'agost de 2007

2007-08-15T12:30:00.000+02:00

Es pot dir que ens trobem al meridià de les vacances i, com que dilluns vaig anar a visitar al meu metge el primer serà dir com va aquest règim intel·ligent, tal i com el va anomenar l'amic Enric Mumbrú.
En quant el pes ja he perdut 12kg a més exactes, de 96,600kg he baixat a 84,600kg. Com veieu l'objectiu de baixar dos kilograms per setmana l'he aconseguit. El perímetre de la "barriguita cervecera" ha baixat de 117cm a 102cm, i el dels malucs, o millor dit el del lloc on sempre he portat els pantalons, ha baixat de 107cm a 99cm, de cul, com que ningú me'l va medir doncs no us puc dir si ha baixat molt o poc. I tots aquests centímetres volen dir que hauré de començar a comprar roba, o pot ser no, doncs ara em puc deixar els pantalons com aquest jovent que veiem pel carrer sense cap problema. No crec, però, que als meus gairebé 50 anys quedi molt propi anar vestit així, doncs malgrat tots enyorem una mica l'adolescència hem de ser una mica conseqüents amb l'edat que tenim.
Aquests kgs. també volen dir que, per ara, abandonem la dieta "Pronokal", no ha estat malament, per a mi menys d'això que he llegit en alguns forums d'internet, ni nàusees, ni problemes de gana, bé menys el primer dia i mig, ni se m'ha caigut més el cabell del que ja se m'ha caigut. El que més m'ha emprenyat és la quantitat de pastilles que prens al dia (sis de sal, sis de potassi, dos de magnesi, dos de calç, i dos de vitamines) i el cec que vas amb els sobres. Ja us puc dir que estan millor els dolços que els salats encara que d'aquests es poden agafar els assortits de cremes i truites i hi ha força varietat. Entre els primers els meus preferits han estat els de cacao, capuccino, pera i stracciatella, llimona, mouse de coco i els clàssics de plàtan, vainilla i caramel.
Però no totes les vacances són fer règim també hi ha lloc per anar visitant o tornant a visitar llocs de per aquí a prop. Com cada any hem fet la visita al carrer de l'Aigüeta de La Bisbal (quina decepció veure com antigues botigues de ceràmica s'han convertit en basars xinesos), els aiguamolls de Sant Pere Pescador, el decathlon tant de Girona com de Figueres sense descomptar la platja, tant la de davant de casa com la de la Gola del Ter a la banda del Picasso.
I l'esport, cinc kilòmetres caminat a bon pas cada matí. Això no és res doncs a bon pas acabo caminat sempre per culpa de tota l'aigua que prenc al dia. I el P&P, les classes amb el bon d’en Pere Portell, quina paciència té aquest home, alguna sortida al camp de Gualta i la meva primera participació en un torneig, el torneig de Nit del camp de Castelló on vaig fer parella amb en José Antonio, un amic de l'edifici, i en el que vem acabar en handicap els 26ns i en scratch els 36ns de 40 parelles. En David i l'Albert, el fill de'n José Antonio van acabar 8ns. Tots quatre sortíem amb hcp 21.
Va ser molt divertit, les partides van començar a les 23hrs, amb aquells arets fluorescents al cap, que més semblàvem angelets que na altra cosa, i unes boles que també en duien una tira fluorescent per saber on era. No en vaig perdre cap, de bola, malgrat els llacs i les tanques tant properes als carrers, vem acabar els divuit forats del camp a les 02:30h. cansats però molt divertits, encertar on hi havien les banderes era un miracle, doncs això d’un torneig de nit vol dir que no hi ha cap llum més que la de la lluna, aquella nit no n'hi havia, i les dels focus dels voltants que només servien per enlluernar.
Ara ens hem apuntat, cada pare de parella amb el seu fill, al torneig de nit de Gualta que es preveu que començarà a les 22:30h i que només es farà sobre nou forats, a nosaltres ens ha tocat de l'1 al 9, el que vol dir la zona del bosc i dels arbres. aquí si que hem de dur llanterna doncs cal "carregar" les boles de llum. En el proper post ja comentaré aquest partit.
En quan al seguiment polític no us vull enganyar, estic de vacances i això per a mi significa no segui els mitjans. Dilluns 13, però, de camí a Barcelona viag sentir les compareixences d'en Quim Nadal i de Toni Castells, quina vehemència la d'aquest últim, i les dels caps dels grups, a destacar, per demagògica, la d'Artur Mas i per divertida la de Daniel Sirera quan va demanar que el President fes fora del Govern a Iniciativa. I és que on no hi ha no raixa.
Un any més m'he quedat amb les ganes de trucar al Primer Secretari del Baix Ter, en Jordi Colomí, a qui volia felicitar en persona tant pels resultats electorals com per l'ascens a la màxima categoria de l'equip de futbol femení de l'Estartit, encara queden dies, però crec que cal respectar les vacances de les persones.
Us deixo, amics i amigues, a veure si dilluns o dimarts trobo una estoneta per explicar-vos més coses.

De vacances a l'Estartit

2007-08-02T10:18:00.000+02:00

Doncs si, ara ja si que puc dir que estic instal·lat de vacances a l'Estartit. Dimarts vem baixar a Barcelona a veure al metge que em porta això de la dieta i dimecres vem tornar a venir. Pensava que tan un dia com l'altre trobaríem caravanes per l'autopista, però no ha estat així. Bé dimecres, entre les dues sortides de Girona si que va haver retencions per un autocar que s'havia quedat aturat. Els nois i noies que hi anaven es poden apuntar la primera, o la darrera experiència de les vacances.
Però anem a dos temes, el primer la dieta, ja he passat de fase, de la 1 a la 2 a. La diferència és que hi ha un sobre menys i que ja puc començar a menjar pollastre, gall d'indi, peix blanc, uns poquets mariscs (no us penseu, musclos, sèpia, calamars) i una miqueta de vedella. El que pitjor segueixo portant és això de les verdures, però com ja tinc cinc menús diferents és qüestió de seguir passant dies. En aquestes quatre setmanes ja he perdut 8,2Kg. de pes i 13 cm. de perímetre "barriguero", no està malament, ja he perdut la meitat d'allò que havia de perdre en kgs.
En quant a l'Estartit, doncs com gairebé sempre per aquestes dates, ple d'estrangers que a partir del proper cap de setmana donaran pas als nacionals. Construccions aturades per l'estiu i gent passejant pel carrer Santa Anna. Aquest any no han tancat cap hotel, malgrat que diuen i comenten que el Coral pot ser tancarà aquest setembre. I apa, a construir més apartaments. A prop de casa per un pis de dues habitacions d'una promoció demanen 300.000€ aniré a preguntar a la caseta.
Dissabte al matí, a Radio Montgrí vaig sentir a l'Alcalde Joan Margall parlar sobre la WIFI municipal que s'està instal·lant, llàstima que només tingui cobertura entre l'oficina d'informació i el port, espero que aviat arribi a casa. Per cert que em vaig quedar amb les ganes de trucar i preguntar-li sobre un parell de temes, però queden molts dissabtes per davant.
Avui, dijous, toca "mercadillo" és a dir que ...

Vacances d'estiu

2007-07-27T11:51:00.000+02:00

Avui divendres, si no passa res, començo les vacances d'estiu. Amb això de la dieta hi ha poques possibilitats de viatge amb el que hem decidit quedar-nos a l'Estartit i fer algunes excursions pels voltants.
Avui he trobat, donant voltes pel YouTube, aquest video de la cançò que es va servir per la banda sonora de la película "The Dukes of Hazard" basada en una seria de TV del anys 70.
Crec que us agradarà i que és prou "fresc" per aquesta època de l'any.

Els hi dedico especialment a l'Albert i al Jose.
Dimarts vaig al metge, ja us comentaré quelcom.

Com va el règim

2007-07-23T23:47:00.000+02:00

Doncs no ha estat cada setmana com m'havia proposat. Ja fa tres setmanes que vaig començar el règim. Estricte règim o com diria l'Enric Mumbrú, que és qui m'ha ficat en aquest embolic, dieta intel·ligent. Menjar no menges gaire, 700 grams de verdures al dia, i no de tot tipus de verdura, cinc sobres de complements de proteïnes, minerals i vitamines i unes quantes pastilles de sals i vitamines i us asseguro que ara ja no passo gana.
Bé les xifres, en el primers 14 dies de dieta són: 8 cm de perímetre "barriguero" i 4,7 kg menys de pes. Avui dilluns m'he tornat a pesar, cosa que em va dir el meu metge (Pasqual Ribera) que no fes per tal de no angoixar-me, i resulta que he perdut 2,3 kg aquesta setmana, 7 kg en tres setmanes, no està gens malament, sobre tot si tenim en compta que tinc de perdre 20kg.
Ara vindrà el més difícil compaginar l'estiu i la dieta. Com em va dir un company que també segueix aquesta dieta s'ha acabat la vida social durant un temps.

A fer règim!

2007-07-02T19:25:00.000+02:00

Avui he començat a fer règim. A partir del moment que porti una setmana ja aniré explicant com va, si és que no ho deixo abans.
Òbviament els peus de la foto no són els meus.

Sant Joan a l'Estartit

2007-06-25T13:20:00.000+02:00

Un any més, des de que fa catorze anys que vem comprar-hi l'aixopluc, hem anat a passar la revetlla de Sant Joan a l'Estartit. I, un anys més, hem gaudit de quasi totes les activitats que s'han muntat a la platja i, també, de les fires que es van muntar tant a la Plaça de l’Església (heu provat les pipes de gira-sol garapinyades?) com al Passeig Marítim.

Quan, desprès de sopar al terrat, vem arribar a la platja ja estava tocant el grup Almadrava, però nosaltres a tirar petards a la sorra, que per això anem (bé per això i per jugar-te el físic que tothom va al mateix i volen coets per arreu), fins que va començar el castell de focs.
I aquí si que puc dir que allò era un autèntic piromusical i, a més, amb música en directe. Perfecte la sincronització de la cançó d'Almadrava amb els efectes pirotècnics. Perfecte el castell de focs i l'encesa de la foguera.

Després del chill-out van tocar els "Matats" música celta-rock i ja no vem aguantar el tercer grup de la nit, el cansament ens va dur a casa a dormir. I com que l'orientació de l'escenari i el terral van ajudar vem poder dormir sense sentir la festa.

I diumenge al futbol, l'equip de la UE Estartit es jugava pujar a la Superlliga. Ja havien guanyat el primer partit i calia guanyar aquest segon de la lligueta d'ascens i, amb en David, havíem decidit anar a donar una mica d'ànim a l'equip mentre la Montse i l'Anna s'estaven a la platja.

Un Sol de justícia queia damunt un camp ple de seguidors i seguidores de l'equip. Els que van arribar primer es van poder ficar a la grada, que és coberta, la resta que ho vem fer més tard aixoplugant-nos del sol on podiem, uns altres aguatant estoicament la solanera. Finalment victòria de les noies per 2 a 0 davant la SD Reocin de Santander. Aquest any sí! S'ha aconseguit jugar a la Superlliga.

Moltes felicitats a les jugadores del primer equip però també a la resta de jugadores de totes les categories del club així com a l'equip tècnic i directiu.

Ara ja si que està tot decidit.

2007-06-20T11:41:00.000+02:00

A l'elecció d'alcaldes i alcaldesses, em refereixo.
No faré el discurs de població, caps de comarca i municipis de més de 5000 habitants, doncs l'amic Zaragoza ja ho va fer en la seva intervenció de dilluns al matí. Lo meu és més casolà.
Vull felicitar als tres alcaldes, bé dos alcaldes i una alcaldessa, dels que he seguit la campanya d'una manera més continua.
En Jordi Hereu, que ha de tirar endavant l'Ajuntament de Barcelona amb un pacte de govern amb IC. Estic segur que amb la seva capacitat de diàleg serà capaç de trobar el recolzament d'altres forces polítiques a les seves iniciatives.
Na Josefina Altarriba de Piera, que serà alcaldessa els propers dos anys, segons el pacte que ha arribat amb ERC. Dos anys PSC-PM dos anys ERC. Després de 12 anys d'Alcalde de CiU ja va bé que hi hagi un govern d'esquerres.
En Joan Margall de Torroella de Montgrí-l'Estartit, que ha arribat a un pacte semblant també amb ERC, dos anys d'alcalde d'UPM-PM i dos anys d'alcalde d'ERC.
A tots molt d'encert.

Usen protector solar

2007-06-08T12:46:00.000+02:00

Estic subscrit al blog de l'amic José Crespin "el mundo visto a través de mi móvil" i avui m'ha arribat l'avís del seu darrer post "Usen protector solar". Jo també he invertit 7 minuts en veure el clip que teniu aquí sota.
Creieu-me val la pena veure'l i dedicar, que no perdre, uns minuts a reflexionar-hi.
Si enteneu anglès perfecte i si no doncs teniu la sort que està sotstitulat.

Dia D

2007-05-27T23:52:00.000+02:00

Ja s'ha acabat, tots els vots han entrat a les urnes, els escrutinis de les meses electorals deuen haver acabat, els resultats oficials ja estan gairebé al cent per cent. Per a mi no són tant dolents, malgrat la pèrdua d'un regidor a Barcelona seguim sent el partit més votat. A Barcelona, a l'àrea metropolitana i a Catalunya. El punt negre segueix sent l'abstenció, caldrà veure a què respon aquest refredament de l'electorat i si ja està consolidat o respon a una situació cojuntural. De totes maneres, siguin quan siguin, les eleccions generals ens aclariran molts dubtes.
Felicitats a Jordi Hereu, el seu banner es mantindrà fins el 16 de juny. Però vull felicitar especialment a Josefina Altarriba, que ha guanyat, per dos vots que li han donat un regidor més, a Piera i tambè a Joan Margall, que ha obtingut els mateixos regidors que CiU i que obre el camí al possible pacte amb ERC.
El proper setze de juny es constituiran els ajuntaments i sabrem el resultat dels diferents acords.
Fins llavors haurem d'esperar i haurem de sentir de tot.

Alea jacta est

2007-05-25T22:45:00.000+02:00

Per fi ha acabat la campanya. Han estat quinze dies de molta feina, de molts embolics, d'intentar ajudar als companys i companyes d'arreu.
He seguit moltes campanyes amb molt d'interès, però especialment les que ja us he comentat en el post anterior. Inclús he volgut col·laborar de forma especial en alguna.
Desitjo a tots/tes els/les candidats/tes la millor de les sorts de cara a diumenge.

Avui comença la campanya electoral

2007-05-10T13:08:00.000+02:00

Més que la campanya cal dir les campanyes, gairebé una campanya per a cadascun dels candidats i candidates que presentem a Catalunya.
I és que cada candidat vol tenir la seva campanya personalitzada, que li preguntin al Francesc i a l'Alícia, que s'han passat hores i hores personalitzant cartells, polipropilens, octavetes, fulletons, tanques, sobres de mailing i la resta de parafernàlia electoral. O bé que li preguntin a la Raquel capficada en que cada candidat i candidata tingui la seva web de campanya i en que el portal de campanya del Partit les tingui totes.
Des d'aquí vull desitjar tota la sort als diferents companys i companyes, en conec alguns però menys dels que voldria, esperant que obtinguin els millors resultats als seus respectius municipis.
També vull desitjar sort al company Paco Boya, representatiu dels companys i companyes de l'Aran, al Consell General.
Jo, com que encara soc de Barcelona em penjo un enllaç a la web d'en Jordi Hereu, però també faig un especial esment a la companya Josefina Altarriba, candidata de Piera i a Joan Margall, candidat de Torroella de Montgrí - L'Estartit, municipis amb als que tinc un especial lligam, l'un de la juventut i l'altre de l'actualitat.

Jo també estic contra l'impost anomenat canon

2007-03-19T23:32:00.000+01:00

Avui la plataforma "Todos contra el Canon" ha presentat més d'un milió de signatures contra l'anomenat canon, o sigui un impost més, que grava, i intenta gravar encara més, els sistemes digitals de reproducció i emmagatzematge d'arxius.
És una situació en la que el cost de compra d'un CD o DVD verges és menor que el cost de l'impost que beneficia a les societats d'autors, malgrat que els continguts que s'emmagatzemen en aquests suports no siguin dels seus membres. La immensa majoria de nosaltres, que guardem molta de la nostra feina en CD per tal d'arxivar-la o bé poder-la transportar, no en som membres i estem pagant un impost, l'anomenat canon, que el que fa es gravar la nostra feina.
Crec que m'estic embarbussant i per tant no segueixo, però és que això del canon em "subleva".

Els del PP van de "mani" i al jutjat.

2007-03-09T23:01:00.000+01:00

Aquests del PP s'han convertit en uns hooligans de la política [Diccionario de la lengua española © 2005 Espasa-Calpe S.A., Madrid: hooligan (voz i.) com. Hincha futbolístico inglés de comportamiento agresivo y vandálico.] Fan mèrits davant del seu "Presidente Fundador" (no heu de confondre amb aquell brandy de les Bodegues Domecq, el de la imatge de l'esquerra) quan deia "la calle es mía" encara que en aquest cas volen que el carrer sigui seu. Aquesta vegada al menys ho fan a cara descoberta, no s'amaguen darrera els seus acòlits de l'AVT, es volen dur tot el mèrit. Esperonats pel "pequeño talibán de sacristía" esperen que tota España surti al carrer. Però faran cas del tot a fedeguico? Quina bandera trauran? La que se estan apropiant igual que van fer els feixistes del franquisme? (No van fer una llei sobre l'us de la bandera?) Directament la bandera de la gallina? Si fan cas al "monaguillo de los obispos" trauran la gallinàcia, aquella del tío Paco, i llavors com vendrà Mariano això de la divisió d'España? Si són ells qui l'estan propiciant! Espanya els importa ben poc, el que volen és manar i manar amb un objectiu, ja ho va dir en unes converses el sr. Zaplana, a la política cal estar per a fer ... i bé que ho intenta. El desenvolupament incontrolat de Benidorm, Terra Mítica i altres "promocions" en donen fe. La presentació d'una querella directament des del PP, sense buscar cap altre intermediari, per l’adquisició de les accions d'Endesa també. No em d’oblidar que al Sr. Pizarro el va posar Aznar a cop de dit. Com veieu estic que trec foc pels queixals. Que a aquests impresentables els importa España? Que li expliquin a un altre! El si no hi ha ETA el PP no és ningú. Totes les manis a les que han anat tenen el mateix objectiu l’atac al Govern i la política antiterrorista. I s’atreveixen a anomenar el pacte antiterrorista?

Baje Dios y lo vea. Y vea también cuánto tardaran los bispos en pasear "bajo palio" a algún político del PP. Si fuera por dos que yo me se ya lo estarían haciendo.

A què juguen ...

2007-03-05T23:05:00.000+01:00

Mentre que l'amic José Crespin al seu blog ha fet un post en el que surt un llistat dels "Presos de ETA condenados a 30 años por acumulación de penas que salieron en libertad en el período 1996-2004." jo que ja només escric quan veig quelcom de diferent he trobat al You Tube aquest vídeo que segur que interessarà a la majoria d'homes que em puguin llegir i que he embegut en aquest post. Gaudiu-ne ...

... i ja em direu que us ha semblat.

Uno de cada ocho hombres consideraría cambiar a su pareja por un dispositivo electrónico de moda

2007-02-01T11:06:00.000+01:00

Aquest és el resultat d'un estudi de mercat que va fer l'empresa GfK NOP a Anglaterra i que he llegit a l'iblnews.

El 13% dels homes consultats i, només, el 6% de dones es van mostrar partidaris de canviar la parella per un aparell electrònic d'última generació. Mòbils, TV "widescreen", aparells de Home Cinema i reproductors de música (IPod) ocupen els primers llocs.

En quant a les edats, el 17% desl que tenen entre 16 i 24 anys canviarien la parella per només un 2% dels de més de 55 anys. El que no he pogut llegir de l'estudi és quin percentatge hi ha entre els/les que tenen de 25 a 44 anys.

Parlant amb els amics coincidim que si aquesta enquesta es fes a Espanya segur que aquests percentatges serien molt diferents. Més grans? Més petits? ...

Vosaltres mateixos/es

Jordi Hereu.

2007-01-27T22:53:00.000+01:00

Avui hem tingut sessió del Consell Nacional i s'ha elegit, per unanimitat per no dir per aclamació, a Jordi Hereu candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona.
En Jordi és del tipus de persones que enllà on altres veuen problemes ell veu reptes que s'han d'assolir. És jove però té l'experiència d'uns quants anys dedidcat a l'administració municipal, primer com a gerent de districte i després com a regidor. I també afegeix l'experiència del treball a l'empresa. Si voleu saber més d'ell ho podeu llegir a la seva web com alcalde i molt properament a la seva web com a candidat.

Desembre de 2006

2006-12-31T13:49:00.000+01:00

La veritat és que aquest era un mes que havia pintat molt bé.
La setmana de la constitució vem aprofitar amb la Montse i els nens per anar a Port Aventura, no cal que us expliqui que ens ho vem passar molt bé malgrat que l'Anna va torar amb el braç dret enguixat, una mala caiguda a la pista de gel del parc. Mirava més en Marc Parrot que allò que havia de fer.
També vem fer el sopar de comiat de l'Adela, l'administrativa de tota la vida de l'escola i l'alma mater dels serveis, guarderia, mitja pensió i extraescolars. Què faran ara els nens i nenes de P-3? Seguiran anomenant Adela a la caixeta de les llistes d'assistència? bé li desitjo molta sort a la Susanna en la nova feina que hereda de l'Adela.
El Nadal el vem passar a casa amb la mare i per Sant esteve vem marxar a l'Estartit. Uns dies de relax total amb unes visites al P&P de Gualta, a veure si afinem i prenem com a costum jugar. Ja feia quatre mesos que no agafavem cap pal. Com sempre una horeta amb en Pere per tal de recuperar el swing.
És veritat que fins el dia 30 pintava molt bé, però a aquests eixelebrats d'ETA va i se'ls acudeix posar un cotxe bomba a Barajas.
El resum, tot per terra i donar-li ales i aire als senyorets del PP. Ja es va veure al 1996 i es tornarà a veure que el PP sense ETA no és res ni té cap altre discurs.
Bé, molt bon any 2007 a tothom i que la felicitat inundi la vostra vida.

Eleccions al Consell Escolar. CEIP Joan Miró, Barcelona

2006-11-30T11:00:00.000+01:00

Ahir es va fer l'elecció dels representants del sector de pares i mares del Consell Escolar del Centre. Després de set anys, entre President i Vice, de patir per tal de poder trobar els i les candidats/es ha estat estrany seguir aquest procés com espectador.
Resulta que en aplicació de la nova llei, al no haver-se acabat de desenvolupar, el nostre sector ha perdut un representant. Tres membres del sector pares/mares deixaven el càrrec i només dos entraran després de la renovació de càrrecs. Espero que es desenvolupi aviat aquesta part de la llei per tal que el nostre sector recuperi aquest representant perdut.
Es presentaven a elecció un pare que ja n'era membre i una mare i dos pares més que, malgrat alguns haver participat activament de les feines de l'AMPA no havien estat mai candidats/es al Consell.
No sé quantes persones van anar a votar, quan ho vem fer la Montse i jo hi havia una mica de cua. Les dades de participació encara no han sortit. El que si que hi havia aquest matí eren els resultats de cadascun dels candidats/es. És curiós que qui es presentava a reelecció hagi resultat el menys votat i també és curiós que la diferència entre el segon i el tercer sigui només d'un vot.
Vull finalitzar felicitant a la Montse, que amb 100 vots va ser la més votada, a l'Elio, a qui ja ho he fet personalment aquest matí, i a l'Albert, esperant que el desenvolupament de la llei li permeti ocupar el càrrec abans de finalitzar el curs. Estic convençut que tots tres ho faran prou bé.

Ahir, presa de possessió del 128è President de la Generalitat

2006-11-29T13:21:00.000+01:00

El 28 de novembre de 2006 serà una de les dates que recordaré durant molts anys. Imagineu si era important que fins i tot em vaig posar corbata i americana. A veure si em puc fer amb alguna foto i la publico.
No és que hagi oblidat la data de la presa de possessió del President Maragall, acte al que vaig tenir l'oportunitat d'assistir, però què voleu que us digui, el dia d'ahir serà important per moltes coses.
De totes aquestes moltes coses jo em quedo amb dues, la primera que hi ha un President que no va néixer a Catalunya, què, com molts, és fill de la immigració dels anys 60 i que aquesta és la millor manera de mostrar que a Catalunya és mentida que hi hagi una fractura social, per molt que alguns, des de Madrid, ens vulguin fer veure el contrari.
La segona és que les coses, des de la nit electoral fins ahir, s'han fet d'una altra manera, molt més prudent, aplicant el seny per sobre de tot. Cal que el govern que avui es forma comenci a treballar, doncs no sols no tindrà els 100 dies de marge sinò que, ja veureu, no li donaran ni cinc minuts.

La WebTV del PSC

2006-11-09T22:59:00.000+01:00

Després d'un temps deixant dormir la webTV, concretament des de la cloenda del 10è Congrés, durant la campanya del Referèndum de l'Estatut vem tornar a despertar aquest mitjà que va néixer amb la sessió inaugural del 9è Congrés del Partit el juliol de 2000.
En un principi vem intentar, amb l'Albert, aprofitar la senyal del satèl•lit per tal de poder fer la retransmissió dels mítings de la campanya , així ho vem fer amb els mítings de Sabadell i de Santa Coloma, però com que la senyal que vem rebre desprès no era suficientment bona ens va tocar contractar ADSL,s a tots els actes i anar seguint la caravana. Ja teniem pensat seguir en directe l'acte d'inici de campanya, tecnoparty, de Sant Joan Despí, l'acte de final de campanya del Plau BlauGrana i les compareixences de la nit electoral que van fer Miquel Iceta i José Montilla.
Cal reconèixer que l'esforç que s'ha realitzat ha tingut la seva recompensa. Ho vem veure quan vem fer l'anàlisi del logs dels accessos del mes d'octubre, però OJD ens ho ha confirmat.
Com ja sabeu la web del PSC és l'única de totes les webs de partit polític que està auditada per OJD i com també sabeu no té en compta les visites que es fan des dels ordinadors de la nostra organització.
Bé, doncs com us deia la webTV s'ha situat en el sisè lloc del rànquing de les pàgines més vistes de la web del Partit durant el mes d'octubre.
Us volem agrair el vostre seguiment i intentarem seguir oferint-vos en directe els millors moments als que tinguem accés.
Per cert que en el que portem de mes la webTV està situada en el 7è lloc de les pàgines més vistes.

Ja tenim acord

2006-11-05T21:07:00.000+01:00

Demà ja analitzarem amb més deteniment aquesta notícia, ara toca alegrar-nos per l'acord d'esquerres i per esvair els fantasmes que alguns, la majoria a Madrid, preconitzaven d'altres posibles acords.
Benvingut sigui!

Val més caure en gràcia que ser graciós

2006-10-27T12:20:00.000+02:00

A vegades hi ha dites que no l’encerten, però en aquest cas si que s'ha complert.
Durant la Campanya del Referèndum vem treure un joc a la web basat en el clàssic "comococos" que va passar sense pena ni glòria, no així el joc que basat en el mateix clàssic ha fet la joventut d'esquerra republicana.
Ara bé el que està avui a tot arreu és la rèplica de l'anunci d'una coneguda marca d'alimentació que s'ha fet servir per promocionar el nostre candidat.
Tant el País en la pàgina inicial de la seva edició d'avui com el Mundo s'en fan ressò.
Jo us deixo el vídeo, que també el trobareu a YouTube

Tecno Parade Socialista

2006-10-15T22:58:00.000+02:00

Diumenge 15 d'octubre
Són les 22:45 HRB.
Acte d'inici de campanya de les eleccions al Parlament.
A Sant Joan Despí estem reunits uns bon grup de socialistes. La quantitat és cinc de menys de 40 per cadascun que hi ha amb més de quaranta anys, que també sóm uns quants.
Tenim música tecno servida per Coulth Zorton un DJ ad hoc.
L'Albert aprofita i es grava un rm amb allò que està sonant.
Zona Cyber amb 60 ordinadors que treuen fum. Tenen poc descans, doncs els joves, i els no tant joves, no ha parat de fer-los servir. L'amiga Carme Figueras, en Cristian, en José i altres companys i companyes del Partit.
Lo zona Bluetoth, quatre grups i tres solts, va cercant i descubrint telèfons connectats. Ja hem enviat 383 peces, i seguim enviant, i seguim cercant. Sobre tot connecta el teu Bluetooth en els nostres actes.
Cal felicitar Brinquis, Saldaña i Crespin, però sobretot a la Raquel que ens ha organitzat, amb els amics de Whads, un sistema de trameses de postals, banners, gifs, etc. que han fet d'aquest inici de campanya una cosa mai vista.
Després vindran els parlaments, les coses més serioses, però una vegada més, igual que amb els SMS en pantalla i la zona Bluetoth haurem obert un camí que altres ens copiaran.

Míting a Sabadell

2006-10-11T20:15:00.000+02:00

Ahir dia 10 vem fer allò que podríem denominar el míting d'inici de campanya.
Cal remarcar les intervencions de Manuel Bustos, Pasqual Maragall, José Montilla y José Luís Rodríguez Zapatero.
I sobretot cal felicitar l'esforç de mobilització que van fer els companys de la Federació del Vallès Occidental-Sud. Des del secretari d'organització Francisco Bustos, com en Miquel Zaragoza, Carol, Victòria i la resta de companyes i companys de la Federació i de l'Agrupació de Sabadell. Sense el seu esforç no s’hagués omplert a vesar l'aforament del poliesportiu sol i padrís.

Després del "Phishing" toquen el "Vishing" i el "Smishing"

2006-10-02T18:38:00.000+02:00

Encara que soni a conya marinera, amb aquests dos noms es coneixen les noves amenaces als nostres estalvis bancaris.
Això del "Phishing" consistia en rebre un correu electrònic on et deien que et quedaries sense diners si no confirmaves determinades dades i et feia anar a una pàgina molt ben feta, gairebé clònica de l'original de l'entitat, en la que havies de deixar les teves dades d'accés bancari mitjançant xarxa. Així aquests desaprensius es feien amb els diners dels incautes que hi posaven les seves dades. Tots i totes hem rebut correu "phishing" d'alguna entitat determinada encara que no hi tinguéssim diners.
Ara, però, com que resulta que hi ha molta gent que no te accés per internet s'han inventat un sistema nou que s'assembla al sistema clàssic.
Una de les estratègies consisteix en enviar correus electrònics que indiquen un número de telèfon a on cal trucar i en el que mitjançant una gravació van demanant a la víctima els dígits de la targeta, data d'expiració, els números que hi han a la banda de la signatura i el número secret. Per a aquest sistema es fa servir la Telefonia IP que dóna molts avantatges, com la creació de centraletes virtuals, redireccionament de telèfons locals, etc.
Aquest sistema el "Vishing" té una variant més. Consisteix en deixar un missatge en el contestador telefònic que indica un número gratuït al que trucar i on un missatge gravat demana les mateixes dades. De "Vishing" hi han casos documentats a Austràlia i als Estats Units. Però vet aquí que els SMS també es fan servir per aixecar-li la pasta al sofert consumidor. I en aquest cas va de consum.
I finalment ja hem arribat a l' "Smishing" Aquest sistema va del següent: els desaprensius, millor dit lladres, envien un SMS en nom de l'entitat bancària en el que informen que s'ha fet un càrrec per compres d'una determinada quantitat, i que en el cas que no hi estiguis conforme has de trucar a un número gratuït on una veu pregravada et demana totes les dades necessàries per deixar-te el compta sense diners.
També segueix havent el sistema clàssic del troians que van controlant els accessos a la banca on-line.
Al final li haurem de donar la raó als nostres avis que guardaven els seus diners a sota la rajola de l'habitació. Encara que amb tant de lladre silenciós i havent llegit que ahir es va produir un "Tocomocho" a Badalona no se jo si serà el millor.

Conferència Nacional del PSC

2006-10-01T11:26:00.000+02:00

Quin cap de setmana, bé, i quins dies de preparació. Empalmant amb la Festa de la Rosa de Gavà, que tant ens va fer mirar el cel i les previsions meteorològiques, hem celebrat aquest cap de setmana la V Conferència Nacional del Partit per tal de discutir i aprovar el programa electoral per a les eleccions.
Conferència en la que hem recuperat el programa d'introducció d'esmenes i al que s'ha afegit, en una col•laboració de teball en xarxa amb els amics i companys Juan Carlos Simon i Ramon Mulet, un mòdul de tractament de les esmenes que ja permet treure un document transaccionat per a discussió en comissions. Com que aquest procés no el vem poder fer amb anterioritat amb els ponent hem tingut de fer-lo servir directament a Comissions.
Aquesta és la versió 0.1 del programa, gairebé diria que està en fase Beta, amb el que les dues experiències que hem tingut amb ell han servit per fer un bon document de millores i de previsions del possible error de l'operador/a, que, en aplicació de la maleïda llei del murphy aquest dels nasos, sempre, i us ho ben asseguro això de sempre, es produeix.
Té raó l'amic Carles en el seu comentari, a més de posar els tres ordinadors de la zon@ Internet vem activar la connexió WiFi, en un principi pensada pels periodistes però a la que van tenir accés, com el mateix Carles va comprovar des de la comissió 4, tots els assistents que ho van intentar.
A més d'això, de la feina del muntar i desmuntar ordinadors, portàtils, antenes del Bluetooth, anar mirant el funcionament d'aquesta aplicació, doncs aprofitar, quan es pot, per anar parlant amb el companys i companyes que hi venen a aquests aconteixements
En honor de l'amic Saldaña us deixo un vídeo tret del youtube i que, per a mi, té la seva gràcia.

Assemblea de l'AMPA

2006-09-29T15:50:00.000+02:00

Punt i final.
Bé final, final, no del tot. Encara em queden tres anys com a pare de l'escola Joan Miró.
A allò que he posat punt i final a sigut als cinc anys de President de l'AMPA.
Crec que ja tocava finalitzar aquesta estapa. Doncs a aquests cinc anys s'han de sumar dos més de Vicepresident. Cal que periòdicament es canviïn les persones per tal de canviar, també, les inèrcies i les formes de treballar de cadascú. És cert que la Junta de l'AMPA la formen unes quantes persones, però també és cert que al final qui ho acaba signant i qui n'és el responsable tot és el President.
Vull agrair a tots els pares i mares el seu ajut durant tots aquests anys, especialment a aquells i aquelles que han fet de delegats i delegades i molt especialment a la Judit, en Carles, l'Anna i l'Esther i també al Ferran que sempre ha aparegut quan l'he cridat. També a la Montserrat, amb qui no sempre hem estat d'acord però sempre ens hem posat d'acord, a l'Adela i a la resta del claustre i no només per la planta de llapis que hem van regalar.
Finalment vull desitjar la millor de les sorts al Víctor Bonavía, al Jordi Murtra i al seu equip. Un consell, com ja he dit abans qui acaba sempre donant la cara és el President per tant cal deixar-se aconsellar però la decisió final és de qui l'ha de prendre.

Conferencia politica del PSOE

2006-09-16T23:36:00.000+02:00

Avui: "Madrugón".
A les 5 de la matinada ha sonat el despertador. Calia estar a las 06:10 a l'aeroport per agafar l'avió, bitllet tancat, cap a Madrid. Al menys no faig sol el viatge, en Manuel Brinquis i en José Crespín també han hagut de matinar per fer el mateix viatge.
Una vegada a Madrid, al recinte ferial, m'he trobat amb en Juan Carlos Simón, el meu homònim del PSOE, en dóna la credencial que han fet amb sistema RFID i m’ensenya tot el muntatge que han fet per a la discussió del document i de les esmenes a les comissions.
És el primer programa en xarxa que compartim. Prové de l'aplicació desenvolupada en principi per Jose Maria Jiménez i que ja haviem fet servir pel 10è. Congrés del Partit. Molt ben millorada per l'amic Ramon Mulet de l'empresa TYM al que he tingut el gust de conèixer i demanar la seva presència en la nostra Conferència Nacional.
Vaig fer la traducció al català de la pàgina XML del literals de l'aplicació. Crec que cal que en faci una revisió doncs hi ha coses que encara surten en castellà i hi ha alguna lletra que es va escapar de l’esperit traductor per tant us demano a aquells que podeu llegir aquest post i heu fet servir l’aplicació que m’ho digueu.
Aquesta aplicació és la que hem fet servir per presentar les esmenes del document marc de la Conferència i que ens ha de servir per tenir la memòria d’esmenes llesta per impremta en menys de 24h. amb totes les esmenes unificades i ordenades a sota del seu paràgraf.
També he tingut l'ocasió de coneixer al representant de l'empresa que ha organitzat tot el sistema d'acreditacions i control d'accessos per RFID. A veure si estem a temps de poder-ho implementar per a la nostra conferencia, cal conèixer el cost i veure si estem dins dels terminis, aquestes coses no són fàcils.
Vaig conèixer també els bloggers amics de la Raquel, hi tenien una reunió, i alguna persona més interessant, sobre tot en el party digital que hi tenien muntat.
Dinar al palau amb en Juan Carlos, Ramon i en Jaime.
Tarda dedicada a voltar-ho tot i, a les 7 de la tarda cap a l'aeroport i a l'avió de tornada.
Un dia intens i ben aprofitat.

Antaviana

2006-09-15T21:57:00.000+02:00

Avui no és un divendres qualsevol, no. Avui és el primer divendres després del començament del curs escolar. I això vol dir que toca anar a l'Abacus a comprar el material que sempre cal comprar a l'inici del curs. Llapis, llibretes, bolis, carpetes, i un llarg etcètera del que només et recordes quan has de pagar a la caixa. I ja que hi som aprofitem i fem soci al David, l'Abacus d'Hostafrancs està a dues pases del seu centre.
Com us deia estavem a l'Abacus quan, a la sortida, sento a una mare cridar "Antaviana, vina que marxem" i la dita Antaviana resulta que és una nena d'uns dos anys.
Antaviana. Et ve al cap el relat d'en Pere Calders, però més al cap em ve l'obra de teatre que Dagoll Dagom va representar al finals dels 70 i que vaig tenir ocassió de veure al teatre d'Hostalets de Pierola, igual que vaig veure, del mateix grup, Nit de Sant Joan o al Tricicle representant Manicomic. Quins anys aquells de la Setmana de la Joventut d'Hostalets o del concurs de teatre amater de Piera, però això ja és una altra història.
A Antaviana vaig veure per primer cop a Pepe Rubianes on, entre d'altres, feia el paper del lladre Depa Carelli.
Home de teatre i pel teatre, home espectacle que ha suportat moltes crítiques i que, ves per on, està sent comdemnant a la foguera pels nous "Torquemadas" que, defensats pels bisbes, tergiversen, i insisteixen en treure de contexte, uns comentaris que va fer referint-se a "esa España que asesinó a Federico García Lorca", i que també va deixar morir a la presó a Miguel Hernández. En aquest sentit jo també soc Rubianes. En el de defensar les idees y en el de poner a caer de un burro a estos personajes que en pleno año 2006 defienden a aquellos que, detentando, por la fuerza como no podía ser de otro modo, la representación de España, asesinaron a Federico García Lorca.

El dur retorn i la perplexitat de segons què

2006-09-01T23:39:00.000+02:00

Dilluns 21 hem vaig reincorporar a la feina, la Montse i els nens es van quedar a l'Estartit a dsfrutar d'una setmana més de la platja, sobretot ara que sembla que el temps, la pluja i la tramuntana, ja s'ha calmat.
Repàs del correu electrònic i de coses que s'havien quedat per conèixer més a fons abans de marxar.
Una d'aquestes coses és un lloc web on es poden anar pujant cançons, és com el YouTube de la música. Aquest lloc que no és altre que GoEar permet que qualsevol pugi una cançó que li agradi i hi faci comentaris. Però el millor és que també et permet que embeguis l'objecte en el teu lloc web o en el teu blog. Si mireu la barra del costat del meu blog veureu exemples de les dues coses, del vídeo, amb un gos que canta com Tom Jones, i de l'àudio, amb la cançó de The Who "Who are you" que segur que us recorda una molt coneguda sèrie de TV. També trobareu exemples d'àudio al post sobre Tabernes amb dues cançons d'Ennio Morricone.

Aquests dies que han passat han deixat, però, dues notícies que tenen la seva rellevància política.

La primera la marxa de l'alcalde Joan Clos a Madrid, a substituir a José Montilla al capdavant del Ministeri d'Indústria, amb els canvis que això comporta a l'Ajuntament de Barcelona.
I és que sembla, fins que així es ratifiqui, que el company Jordi Hereu ha de ser qui es faci càrrec de l'alcaldia. Li desitjo des d'aquí tota la sort del món doncs sé segur que ell hi posarà tot l'esforç per ser un gran alcalde. Hi ha, però, un problema, el poc temps que queda per les eleccions municipals. Ens queden només vuit mesos per fer que Jordi Hereu sigui conegut pels barcelonins i barcelonines. Estic segur que tots els afiliats i afiliades de la Federació de Barcelona s'abocaran en aquest projecte. Sap que pot comptar amb el meu humil recolzament.
No hem d'oblidar, no obstant, quin és el calendari electoral i quina és la feina que hem d’abordar en aquests moments. Fer de José Montilla President de la Generalitat de Catalunya. I perquè això sigui possible hem de fer del PSC el Partit amb més vots i més escons en les eleccions al Parlament de Catalunya que es celebraran l'1 de Novembre.

La segona notícia l'ha publicat aquest matí La Vanguardia. No tinc comentaris a fer, no vull precipitar-me, esperaré a veure que diuen demà, dissabte, la resta de diaris, que tinc l’esperança que contrastaran la notícia. Això si que us ho dic, estic perplex. Pot ser el cap de setmana serveixi per assentar les coses i poder fer un comentari desapassionat dilluns o dimarts.

Com que he comprat La Vanguardia he vist l'entrevista que fan a Rebecca Blood, heroïna de la blogosfera. Entreu al seu blog, llegiu-lo, mireu-lo i reflexioneu-hi.

Almeria IV tornem a l'Estartit

2006-08-16T23:33:00.000+02:00

Divendres passem el dia a la platja de Les Salines, just davant de l'ermita. Els nens i la Montse no tenen cap mena de ganes de seguir donant tombs per les carreteres. Adéu Laujar de Anadarax i les seves vinyes, adéu a Gador i les Alpujarras d'Almeria. Tots tenim sabates per entrar a la platja, la barra de pedra que hi ha només entrar ens obliga a anar ben calçats. De totes les coses que m'han dit d'Almeria només aquesta es realitat, hi ha platges on no tens gaires veïns i l'aigua del mar neta, molt neta, molt més neta que l'aigua de la platja de l'Estartit després d'un parell de dies de tramuntana sostinguda i que fa que les aigües del Ter, amb els seus sediments, prenguin el camí del sud.
Dissabte ens acomiadem dels veïns valencians de parcel·la del càmping. Diem adéu al David i l'Ana i a les filles de l'Ana, Carla i Andrea de cinc i dos anys d'edat i que feien que el pobre Llamp en veure-les sortís corrent a amagar-se a sota d'en Marco, a qui, malgrat els dies que han passat, seguia bordant quan no li donava cap "biscotto".
Sortim en direcció a Níjar a fer la compra d'unes jarapes per a les habitacions de l'Estartit i uns quants “indalos” en model iman de frigorífic. De tots els llocs als que hem anat només aquí hem trobat un restaurant que tenia menú a 9€. M'ha semblat que allò que em deien que a Almeria a tot arreu es menja per molts pocs diners ha quedat en el record popular.

Ens decidim a provar sort i anar a la platja de los Muertos, tornem a no tenir sort, però entre Carboneras i Mojacar trobem una caleta, també de pedres, a la que parem per banyar-nos, ves per on des d'aquí es veia l'hotel que, a principis d'estiu, va crear tant de polèmica, i que certament un no arriba a entendre com al mig d'aquell indret es permet que es faci semblant construcció.

Un consell, si encara no heu anat a Almeria aneu-hi de pressa, amb la quantitat de grues que hi ha aviat molts poblets que encara són encantadors deixaran de ser-ho per assemblar-se a aquestes mastodòntiques construccions de les que ja tenim exemples a la costa de llevant, algunes de les quals es veuen des de l'autopista.

Bé, el nostre viatge ja no dóna per més. Al llocs als que no hem anat hem d'afegir la comarca de los Vélez. Diumenge recollim tot el que es pot recollir, tornem el petit frigo llogat al càmping, carreguem el cotxe amb tot, el que ja portàvem i el que hem anat comprant durant aquests sis dies.

A les 14:00HRB sortim del càmping i emprenem el camí que, en deu hores de viatge, ens a de dur fins a l'Estartit. Hem anat parant a descansar regularment i ens veiem obligats a para més estona a l'ambulatori de Oropesa del Mar, a l'Anna, amb tant de piscina, li fa mal l’oïda esquerre. També anem omplint un full de ruta d’hores, kilòmetres i lloc per on em passat. Fem fotos des del cotxe a llocs que ens criden l'atenció però que no sabem que són.
A mida que es fa de nit anem veient com baixa la temperatura, la nostra darrera parada la fem a l'àrea de servei de Maçanet, on el termòmetre marca 18º. Mengem un mica, repostem de combustible (l'única estació de Servei Repsol de l'AP-7 des que hem entrat a Catalunya i jo amb la targeta SOLRED) i anem a fer la darrera etapa. Arribem a l'Estartit a les 00:05 HRB del dia 14. Els carrers són molls, molt molls i, gairebé, fa fred. Després de tant de calor s'agraeix.
L'estiu del 2007, si no s'esguerra, anirem a Astúries una mica de fresca ja ens anirà bé, o no. O sigui que si coneixeu algun càmping que estigui bé per aquella zona no oblideu de deixar-me un comentari.

Almeria III - Tabernas i els decorats del Far West (o el spaghetti western)

2006-08-10T22:32:00.000+02:00

Sortim del càmping, enfilem la inevitable E-15 ens desviem per l'autovia de Granada i al cap d'uns quants kilòmetres trobem el desviament de Tabernas.

Primera constatació, hi ha dos poblats de l'oest, Fort Bravo (Estudis Texas-Hollywood) i Western Leone, com que el dia és llarg ens proposem visitar tots dos llocs.

Comencem per Fort Bravo on vam trobar molta gent i poc aparcament. Es va construir fa més de tres dècades i és l'únic decorat de l'Oest que encara conserva la seva estructura original. En aquests decorats s'han rodat pel·lícules com "El bueno, el feo y el malo", "Hasta que llegó su hora", "Shalako", "Los siete magníficos", "Las petroleras", "Ana Caulder", "La colina de las botas", "Indiana Jones y la última cruzada", "La vuelta de El Coyote", ... Va ser en aquests decorats on Alex de la Iglesia va rodar "800 balas". És un autèntic decorat, on pobles mexicans i de l'oest estan separats per un carrer, i on segons per on vagis pots trobar dos saloons, dues oficines del sheriff, banc, etc. Un lloc molt gran i on, passejant, et trobes dins d'una pel·lícula d'aquelles de Sergio Leone i Clint Eastwood amb la banda sonora d'Enio Morricone. (pitgeu al reproductor d'àudio i m'entendreu).

Després de donar unes quantes voltes, de fer un munt de fotos de cavalls, cases, voltants i d'intentar fer que el Llamp deixés de bordar als cavalls, feina inabastable, comença l'espectacle.

Divertit, aprofitant el guió (el oro de El Paso) per afegir coses d'actualitat i, de pas, ficar-se amb el públic i amb tots els additaments de gènere, inclús porten arrossegant un dels dolents des d'un cavall. No guanyaran un Oscar però si que ens van fer passa una bona estona. Un dels actors es volia menjar al pobre llamp a qui teniem amagat per tal que no veiés més cavalls i per tant deixés de bordar tota l'estona. No era qüestió de deixar-lo al cotxe on el termòmetre marcava més de 40 graus.
Comprem alguna cosa i marxem cap a Tabernas a veure el castell, bé les restes del castell Musulmà. Ens apropem amb el cotxe el més possible i fem unes fotos. Amb aquest sol de justícia no hi ha ningú que em vulgui acompanyar a peu, per tant ens quedem sense caminada i sense veure'l de més a prop.

Tornem a la carretera, desfem el camí i marxem al segon poblat, Western Leone, molt més petit, on hi ha molt aparcament i poca gent, malgrat que al fons es vegin els decorats de pel·lícules com "Conan el bárbaro". A aquests decorats tampoc anem doncs estan dins un tancat i ningú té ganes d'acompanyar-me a buscar el camí que ens hi apropi.

També tenen un espectacle, dins el Saloon i no a l'aire lliure, en el que fan participar al públic. El guió també va d'or, però en aquest cas del d'un atracament. En acabar una noia, molt simpàtica, ens va convidar a anar a la botiga a comprar algun record, cosa que vam fer.

No es pot comparar amb l'altre poblat, però em va agradar veure'ls tots dos.

Efectivament, si heu pitjat heu sentit més música del gènere.

Vam acabar el dia, com no podia ser d'altra manera, al Carrefour d'Almeria.

Almeria II

2006-08-09T22:59:00.000+02:00

Desprès de muntar la tenda de campanya, amb l'ajut de Marco, el veí italià de parcel·la, ens anem a banyar a la piscina. Primera sorpresa no té gust de clor, té gust de sal. Tota l'aigua és de dessaladora, sabeu quina impressió dóna rentar-se les dents amb aigua que te gust de sal? Doncs mireu, al final t'hi acostumes. Però aquesta no va ser l'única sorpresa, sabeu en quin idioma eren les primeres paraules que sentim a la piscina? Doncs sí, en català.
I al vespre anem al poble de Cabo de Gata, té una platja molt llarga i molta gent al passeig que dóna al mar. Tornada la càmping i a recordar allò de dormir a un matalàs inflable, des del 89 que la Montse i jo no ho fèiem. Les primeres queixes les de l'Anna, i és que compartir el matalàs amb en David vol dir que cada vegada que es belluga ella surt pels aires.
Esmorzem d'aquella manera, recollim tot mentre els nens es van a la piscina, agafem el cotxe i anem a veure el Far del Cabo de Gata. Primera parada la platja que hi ha davant de l'ermita de les salines, els nens i el llamp aprofiten per banyar-se. Després ja enfilem fins el Far.

Em deixen sol per anar a fer fotos del far i de Les Sirenes i marxen, tots quatre a la platja. Després de mig hora els recullo i anem cap a San José, on dinarem. Per cert que no ho sé ben bé però em va sembla veure l'amic Francesc Narváez dinant al mateix restaurant. Aquest és un lloc curiós doncs tots els restaurants comparteixen una terrassa molt llarga i la separació és més virtual que real.
Després de dinar seguim la ruta. Los Escullos, Aguamarga, la platja de Los Muertos (on no vem trobar lloc per deixar el cotxe) i Carboneras. Com em d'anar a comprar algunes coses enfilem la carretera a Almeria on vam trobar un Carrefour en el que inclús venien menjar. Es pot dir que d'Almeria capital l’únic que vam conèixer va ser aquest Carrefour, doncs cada dia hi acabàvem la ruta.
El resum del dia va ser que teníem la impressió d'haver arribat uns quants anys tard. Les grues i els edificis en construcció estan a tot arreu. Igual que les pintades contra l'especulació.

Avui ha tocat l'altre banda de la capital. Aguadulce, ni tan sols hem parat; Roquetas de mar, on hem fet les fotos del far en desús i del castell restaurat i on hem parat per dinar i gaudir de la platja; la carretera envoltada dels famosos hivernacles de El Ejido i finalment parem a Almerimar on a més de fer les fotos de la capitania veiem un mariner que es dedicava a treure els plàstics i altres deixalles que suraven pel port (igual que al port de l'Estartit ;-) ). I, com no, acabem al Carrefour a fer la compra del dia.
Demà Tabernas, els pobles de l'oest i el castell. Però això serà una altra entrada.

Almeria I

2006-08-08T23:57:00.000+02:00

Aquest estiu en David i l'Anna volien anar de càmping. Si, com ho llegiu, amb tenda de campanya, matalassos inflables, sacs de dormir i tot això. Jo els vaig dir que podíem muntar la tenda al càmping "el Molino" de l'Estartit, i que ells dormissin al càmping i jo a casa, però no va prosperar la idea, o sigui que calia buscar lloc. I el lloc no va ser altre que "El Cabo de Gata", Almería. Com veieu un viatge curtet. Diumenge, sis, carregàrem el cotxe amb tot el necessari, alguna cosa innecessària i com que no va cabre tot tinguérem de deixar alguna cosa al garatge de l'Estartit. Ja ho compraríem al destí. Cotxe carregat, tot preparat, doncs apa, anem-hi, carretera i manta. Autopista i a fer el camí dels magrebins més de 900 kilòmetres per davant.

Com que la distància és molta parem a Elx, a l'hotel Campanile. Us ho ben dic, vaig trobar a faltar un NH Express com el de Logroño. Ens informem a recepció i ens diuen que la línia A de l'autobús para a prop ( resulta que hi ha el tanatori, i molts majoristes de sabates, molt a prop de l'hotel) i que l'ultima sortida del centre és a les onze del vespre. Fotos a l'ajuntament, a un dels mil palmerars, a alguna rèplica de la Dama d'Elx i a sopar, molt bé per cert, a la Cafeteria Fidan de la Plaça de la Glorieta, us recomano el plat combinat de les set tapes. Barreja de cuina àrab i grega. Anem a l'hotel en taxi, doncs resulta que el bus passa a dos quarts d'onze i no a les onze, i el dia següent fem l'última part del viatge.
El càmping Cabo de Gata ens espera.

Oscar Vargas

2006-07-29T23:00:00.000+02:00

Una setmana després de la inauguració he pogut anar a l'exposició de les fotos que va fer l'Óscar Vargas durant el seu viatge a l'Índia.
M'hauria agradat haver anat a la inauguració, però fins el 23 de juliol no vaig poder aterrar per l'Estartit.
Com ha dit la Montse mentre les anavem mirant semblen postals, sobre tot les de la sortida de sol i la del Taj Mahal. L'expresivitat de la foto dels nens i nenes i la del santon és també remarcable. I la resta de fotos de l'exposició no es queden enrera hi ha una molt bona tècnica però per sobre de tot el que hi ha és el sentiment que el fotògraf recull a cada instantànea.
La foto que acompanya l'entrada és de la lona que hi ha al terra, i en la que es veuen unes ampliacions d'algunes de les fotos que de les uq epodreu disfrutar.
Si aneu a Torroella de Montgrí abans del 14 d'agost apropeu-vos a la capella de Sant Antoni, a la Plaça de la Vila.
No podeu deixar de disfrutar de les fotos de l'Óscar Vargas, un estartitenc d'adopció.

Vacances

2006-07-28T22:14:00.000+02:00

Malgrat tot el temps que he estat sense fer cap entrada han succeït moltes coses. La celebració del Referèndum amb un resultat aclaparador a favor del text de l'Estatut, malgrat la lectura del PP dels resultats; l'anunci de la convocatòria de les eleccions al Parlament; la celebració del Consell Nacional en el que es va elegir a José Montilla candidat a la Presidència de la Generalitat; la presentació de la campanya publicitària d'aquest estiu i de la web de Jose Montilla que no podeu deixar de visitar.
Però és que les vacances serveixen per descansar, malgrat seguim amb mòbils, amb portàtils i amb tot allò que ens manté units al que succeix en aquest món que ens envolta.
L'embolic de l'aeroport d'El Prat, on alguns van començar unes vacances que mai s'haurien esperat i on els drets d'uns van tirar per terra les esperances dels altres, si bé crec que els drets laborals s'han de defensar no crec que es pugui jugar amb un usuaris que, la majoria s'han quedat sense o bé un viatge de compromis o un desitjat viatge d'inici de vancances. La situació entre el Líban i Israel on els que pateixen aquesta situació, com gairebé sempre, són els infants i les dones.
Bé, intentaré centrar-me en les criatures i la dona i disfrutar d'aquestes vancances. També us desitjo que en disfruteu.

La campanya del referèndum

2006-06-08T00:31:00.000+02:00

Ja portem gairebé una setmana de campanya del referèndum, en la que s'han produït tot un seguit decisions, si més no curioses, per part d'aquells que han de ser imparcials, primer la Junta electoral i després el TS, referides a quin és el límit de la campanya institucional.
Però bé, anem a la nostra campanya i a la petita aportació que fem des de la webTV
Vam començar dijous al vespre amb el sopar d'inici de campanya a Manresa, sempre és divertit trobar-se amb uns companys amb els que ja fa molts anys que tinc relació. Vam tenir la sort de que hi havia equip de realització de TV, coordinat per l'amic Rotilio, i ens van donar la senyal de vídeo i d'àudio, amb el que no vam tenir de treure de la caixa la nostra minicàmera de vídeo.

Després vam anar al míting de Lleida, una matinal de diumenge a la que vaig descubrir la vena mitinera de l'alcalde i amic Angel Ros, també hi havia realització, o sigui que no tinguérem problemes amb l'emissió, malgrat que, degut a la llunyania de la central, l'ADSL era de només 1Mb. Vam muntar les antenes Bluetoth, però, per problemes tècnics, no vam poder posar en marxa la recepció de SMS. També vam aportar al míting quatre entusiastes que el van seguir a la "grada"

I ja que estàvem a Lleida, i que havíem anat amb la família, vam anar a dinar, uns quants plegats, al restaurant Entrevies, òbviament els cargols no van faltar ni les anècdotes del muntatge del míting tampoc. Si, per casualitat, esteu per Lleida no podeu deixar d'anar-hi, crec que en Jordi Pedret hi estarà d'acord. Aquest restaurant està al polígon del mateix nom.

I avui dimecres ha tocat Badalona, era la primera vegada que veia en un míting a la Vicepresidenta M. Teresa Fernandez de la Vega i, per un problema que he tingut de resoldre, a la que no he pogut prestar l'atenció que es mereix.

Hauré de mirar la webTV per tal de seguir la seva intervenció. Hem anat amb "mitjans propis", la nostra minicàmera, els portàtils per fer l'emissió, en "Zappa" que ens ha donat senyal d'àudio, tot el munt de cables que ens acompanya i la dvcam que ens facilita en Rotilio. També hem muntat les antenes del Bluetoth per descarregar la música i el logo de la campanya.

Sempre hi ha un seguit de periodistes als que veus a tots els actes del Partit, però a Badalona ha vingut una periodista a la que no he pogut estar-me de fer-li una foto amb el mòbil.

Setmana Santa, Sant Jordi, Vistalegre

2006-04-29T22:56:00.000+02:00

Com sempre els dies de festa de setmana santa són ben rebuts. Serveixen per desintoxicar-se de la ciutat i per deixar, durant cinc dies, els problemes de costat.
Dedicats a la família, vam decidir anar a La Rioja a fer un parell de rutes, per un costat la del vi: Logroño, Fuenmayor, Cenicero, San Asensio, Briones, Haro.
Destacar que a Fuenmayor tenen una font amb una placa per cada bodega que hi ha al municipi; a Cenicero tenen una rèplica de l'estàtua de la Llibertat de NY; el Museu del Vi de Briones, sobre tot la col·lecció de llevataps; Haro el barri de l'estació, complicat com pocs i amb les bodegues una darrera l'altra. Les cases senyorials i les esglésies, que hi ha a tots aquests pobles, mereixen que es dediqui un temps per veure-les, no ens hem de quedar només amb les bodegues.

La segona ruta va ser la del Camino de Santiago al revés. Vam fer nit a Santo Domingo de la Calzada, us recomano el mesón del Abuelo si heu d'anar a dinar o a sopar. Aquí cal veure-ho tot. La Catedral, l'Ajuntament, el Parador de Turisme; bé els dos paradors de turisme, un situat a l'antic hospital de peregrins, i l'altre a l'antic convent de San Francisco, edifici que encara està en rehabilitació. També cal veure el pont sobre el Río Oja, i el carrer Major. Santo Domingo és un dels pobles del "Camino", per cert si voleu aneu al passeig de l'Espolón on podreu fer el "Camino Francés" sencer, des de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela.

Sortint de Santo Domingo el circuit va ser: Cirueña, on vam veure passar caminants cap a Santo Domingo, Berceo, San Millan de la Cogolla, el Monasterio de Yuso, també en rehabiliatció i que no es pot deixar de visitar, Nájera i Logroño, el casc antic s'ha de veure per tot arreu, encara que sigui el més petit dels carrerons i si aneu sense nens heu de sopar a les tasques del carrer Laurel.

Permeteu-me uns consells, a Logroño no aneu al asador Entre Cepas, si tingués de fer-me una opinió del vi "cosechero" de Rioja pel que ens van donar en aquest lloc no seria la que tinc, quin beuratge més dolent! Si us heu de quedar a dormir us recomano el NH express, queda una mica lluny del casc antic però està molt bé.

I diumenge, Sant Jordi, estand a les Rambles i , a Madrid, míting de Vistalegre.
A l'estand vam repartir tot el paper que vam portar, una quantitat ingent de xapes del SÍ i, fins i tot vam arribar a vendre algun dels llibres que vam portar. Mentre jo vaig ser només vem tenir uns que volien la Independència que es van situar al mig de les Rambles a cridar consignes durant 10 minuts i després van marxar. Vaig tenir l'ocasió de felicitar en Jordi William pel seu nomenament, defer-me una foto amb Montse Tura i de saludar, entre d'altres, a Josep Maria Sala, Miquel Iceta, Joan Ferran, Alex Masllorens ...
A Vistalegre el PSOE organitzava un míting al que també va incorporar la possibilitat d'enviar missatges des dels mòbils.
Els números que em va facilitar l'amic Juan Carlos són 1550 missatges des de mòbils i 250 missatges d'e-mail. També van retransmetre el míting per internet i van tenir audiència des de forces llocs de l'estranger.
Els missatges van ser més o menys del mateix contingut dels que vam rebre nosaltres, pot ser una mica més seriosos. Hi ha una cosa que em va cridar l'atenció hi ha molts missatges de ciutats mitjanes i petites, molts més que des de les capitals de les províncies. El resum dels missatges: Tots amb Zapatero i amb el candidat municipal local.

Cibernético Mitin

2006-04-03T17:58:00.000+02:00

Amb aquest nom definia Jordi Barbeta, de La Vanguardia, el míting celebrat el dissabte a la tarda a Cornellà que va servir per estrenar el nou palau d'esports en aquest tipus d'actes. En l'aspecte esportiu dir que ja hi juga el Cornellà CB.
I és que va ser un míting d'estrenes, de provar coses noves i recuperar una en la que, com partit polític, vam ser pioners, i si no és així algú que m'ho digui amb dates.
Vam recuperar la webtv.
Aquest servei el vam inaugurar en el 9è Congrés de juny de 2000. En aquell congrés, a velocitats ridícules degut a l’ús de mòdems de baixa velocitat, vam retransmetre les sessions inaugural i de cloenda. Després el vam fer servir en els mítings que el Primer Secretari i candidat José Montilla va fer pel territori en la campanya de les eleccions generals de 2004. I, per últim, també vam retransmetre les sessions públiques del 10è Congrés celebrat el juliol de 2004.
I ara l'hem recuperat. Divendres vam retransmetre la roda de premsa, que José Zaragoza, Miquel Iceta i Dani Fernández, van fer per presentar la campanya de dos anys de governs progressistes. I dissabte vam retransmetre la totalitat del míting, quasi dues hores d'emissió en directe. A l'espai de la webtv podeu veure les intervencions de Joan Clos, Manuela de Madre, José Montilla, Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero.
La primera de les novetats?
Va ser la que menys es va entendre pel poc coneixement del sistema, la ZONA BLUETOOTH.
En què consistia? Doncs molt senzill, calia dur activat el Bluetooth del telèfon mòbil i rebies un gif animat del PSC per posar-lo de fons de pantalla (que no publico doncs blogger el converteix en jpg) i la música, en format polifònic, de la sintonia socialista dels anys 80. Vam tenir èxit? Doncs no se que dir-vos perquè és un sistema tant nou que no tenim dades per comparar.
La gran novetat, allò que va tenir més èxit?
Doncs la possibilitat de participar en el míting enviant SMS,s. Sí, això que llegiu els que no vareu venir, doncs els que si que ho veu fer ho veu veure en directe, i que Xavier Barrera, de El Periódico, comenta a la seva contracrònica. Haig de fer-li, però, una rectificació, el cost del missatge no era de 0'90 € era de 0'60€ més IVA, ho deia a la pantalla de leds.
Us tinc de dir que no les tenia totes, i que quan li vaig proposar al Zaragoza, en una tonteria d'aquestes meves, pensava que em llençaria escales avall, i això que estàvem a un quart pis.
Però no, li va agradar la idea i, amb en JuanPa, ens vam posar en marxa per tal de fer-la realitat.
Calia assegurar moltes coses, que no es barreges amb la imatge de les teles, que no es produís retràs del senyal en les pantalles de leds, que el text dels SMS es llegís però no amagués la imatge, que no es perdés la sincronia entre la veu i la imatge, és a dir que no es notés més del que calia. I cal dir que ho vam aconseguir. S'ha d'agrair l'esforç dels equips tècnics que hi van col•laborar, coordinats per l'àmic Oscar, i que van fer que la novetat sortís rodona, malgrat que hi havia més d'un escèptic.
Les xifres? 584 missatges en poc menys de tres hores. Si tenim en compta que no ho havíem anunciat prèviament, jo crec que no està malament, no en soc expert.
Què deien els missatges? Doncs de tot. Des dels que agraïen la feina ben feta en la discussió de l'Estatut fins als que mostraven el seu recolzament al seu alcalde/essa o veien al seu/seva candidat/a com alcalde/essa en les eleccions municipals del proper any.
Crec que cal mencionar aquells que tenien un contingut més divertit.
Les referències a Dani Fernández, que van provocar que al finalitzar l'acte em digués que això no ho veia gens clar. Tranquil Dani que he vist que aquells que et volien tant ho feien des d'operadors diferents. Quin va ser l'últim que hi feia referència? Un rebut a les 19:55, quan ja havia acabat l'acte, des de Vodafone, que deia: "Dani Fdez aun n es ministro? Pos nos vamos. Adio"
Ara que el públic no es conformava en fer ministre al Dani, altres companysm també van ser proposats per aquest càrrec o pel de conseller.
Un altre grup divertit d'SMS? el que feia referència a la Comanche de Jonny. Tranquil Jonny que ben aviat els publicarem (no així la història), però avui t'has de conformar amb aquest rebut a les 19:21: "queremos mas comancheS todos somos jony. Looser"
I si ara em pregunteu què canviaria, doncs ho tinc molt clar. Especificar que si es té mòbil d'empresa cal afegir un 0 al principi del número. La pantalla ha d'estar més alta doncs els caps de l'última fila tapaven el número al que calia enviar els SMS. El carrusel ha d'anar més a poc a poc, anava un pel ràpid. Les dues pantalles han de ser igual de grans, a la de 7x4 m. es llegia bé, cosa que no passava amb la de 4x3 m. També cal enfocar millor, el text es menjava part del socialistes.org del faristol. I segur que teniu moltes més idees per millorar-ho. Ja sabeu, espero els vostres comentaris.
No puc tancar sense posar l'últim dels missatges:
"BRINQUIS: QUEREMS MAS ACTOS COM EST. D OSKAR RAKEL I CRESPIN"

Quina setmana

2006-03-21T19:55:00.000+01:00

Efectivament, encara que hauria de dir millor quina quinzena.
L'Estatut segueix el seu camí, primer a ponència i després a comissió, llàstima que en el camí els amics d'ERC es volen baixar de l'autobús.
Ho hem vist a les notícies, i per molt que ens costi de creure, els representants del PP segueixen negant a l'Estatut, no només el que altres comunitats governades per ells han assumit, sinó que també ens estan negant allò que ja es va reconèixer els anys 1978 i 1979. Sort que a les sessions del Congrés hi ha llum i, sobre tot, taquígrafes, d'altra manera seran capaços de negar, d'aquí uns quants dies o anys, el que han arribat a dir i sobre tot el que han arribat a negar-nos.
Dilluns passat quedava aprovat el Pacte Nacional per l'Educació, ha costat més d'un any de treballs, primer dels experts i després de la resta de la comunitat educativa. Però en aquest pacte també trobem a faltar a la USTEC, el sindicat majoritari de l'ensenyament públic a Catalunya.
A la darrera sessió del Consell Escolar en parlàvem. La pregunta era amb aquest pacte, què guanyem a nivell de centre? Queda per veure quin serà el desenvolupament normatiu dels preceptes que s'hi recullen, però, com que tenim dues línies, el que sembla segur és que s'augmentarà la plantilla de mestres amb quatre més. I el que ha de quedar clar és que aquesta sisena hora que s'hi recull ha de servir per permetre el desdoblament de grups per tal de poder donar als nostres fills i filles una millor atenció.
I ja per finalitzar, he trobat al YouTube un vídeo deliciós que no puc deixar de posar-vos.

Espero que us agradi tant com m'ha agradat i sobre tot tant com hem va agradar la pel·lícula que l'any passat va complir quaranta anys.
Si teniu aquesta cançó em mp3 us agrairia que m'ho féssiu saber

Per què volen tenir tan poca memòria?

2006-03-04T21:15:00.000+01:00

Ahir i avui hem estat testimonis de la falta de memòria dels dirigents polítics del PP. Com es pot atrevir el Sr. Aznar a dir el que diu després de la política que va posar en marxa l'any 1998? Com pot dir el que s'ha de fer en política antiterrorista quan ell va fer de tot? Va mantenir negociacions amb ETA a Ginebra, va convertir la banda terrorista en un "Movimiento de liberación nacional", clar que després, amb la majoria absoluta, va deixar de "hablar catalán en la intimidad", i ara diu el que ens hem de sentir? Escolti, no.
En quant als seus lacais només cal dir que segueixen entonant la mateixa cançò del seu líder indiscutible, Aznar no Rajoy, i, per tant hem de seguir escoltant més del mateix. Sort que aquesta campanya mediàtica, aquest míting permanent, que han batejat amb el nom de convenció només durarà tres dies. Després, això sí, a seguir amb les tres estrofes de la mateixa cançó, terrorisme, estatut i català.
Quina divergència entre les respostes de Rajoy a la Nit al Dia i el que va dient quan va de bolos per aquests móns de déu!
Parlant de català i de la presentació del grup Ciutadans de Catalunya a l'hotel Ritz de Madrid, permeteu-me que em quedi amb la resposta que l'inefable Albert Boadella () va fer a una pregunta de la reportera de la Noche Hache, Marta Nebot, fent referència al cava i al champagne. Algun dia us explicaré una anècdota que recordo d'ell de l'any 1994, això serà quan escrigui les memòries, o sigui que encara falten uns 20 anys.

Sí en mi nombre

2006-02-28T12:52:00.000+01:00

Amb aquest títol he rebut un missatge de l'amic Alex Olmos, madrileny de residència, on reproduïa la darrera entrada del seu blog que jo comparteixo i que us recomano.
I això m'ha recordat que havia d'escriure quatre notes sobre l'acte en record d'Ernest Lluch i la manifestació que, orquestrada pel PP, va organitzar l'AVT. Manifestació que, cal recordar, no estava recolzada per totes les associacions de víctimes.
Anem primer a l'acte de divendres a la tarda que es va celebrar a la tercera planta del carrer Nicaragua. Van participar el periodista Lluís Fox, com a moderador, en Miguel Herrero de Miñón, Santiago Carrillo, Odon Elorza, José Montilla i Pasqual Maragall.
Totes les intervencions van ser molt interessants, però es nota la diferència entre aquells que tenen les obligacions de dur endavant un projecte polític derivat d'un resultat electoral. Tinc ganes de veure si es publiquen les transcripcions de les sis intervencions per tal de posar atenció en aquelles afirmacions que, degut a l'edat i a la manca de memòria, no recordo amb la literalitat necessària.
Sobre el segon, què té molt a veure amb la manipulació i l'ús mesquí que el PP està fent servir de la lluita antiterrorista per desgastar al govern, també l'amic Alex, em va fer arribar un e-mail on es recollien les frases que l'expresident Aznar va dir quan estava negociant amb ETA. Per tal que no ens diguin que som manipuladors també hi ha el link als dos mitjans, el mundo i el país, i que us adjunto a continuació i que pot ser la gent de l'AVT i els mateixos dirigents del PP haurien de tornar a llegir.

Aznar autoriza que representantes del Gobierno dialoguen directamente
con ETA
http://www.el-mundo.es/1998/11/04/espana/

Aznar promete a ETA iniciar el proceso de paz si demuestra que acepta las reglas democráticas
http://www.el-mundo.es/1998/10/03/espana/

Aznar estudia anunciar en los próximos días el acercamiento de presos de ETA
http://www.el-mundo.es/1998/12/17/

Aznar emplaza al entorno de ETA a responder a su oferta de diálogo
http://www.el-mundo.es/1998/12/07/espana/

Borrell ofrece a Aznar el apoyo del PSOE para alcanzar la paz
http://www.el-mundo.es/1998/11/06/espana/

El Gobierno negociará con ETA su reinserción en la sociedad vasca
http://www.el-mundo.es/1998/11/06/

El Gobierno ordena al Cesid que tienda puentes hacia ETA
http://www.el-mundo.es/1998/11/03/espana/

El Gobierno estudia nuevos traslados de presos de ETA antes de Navidad
http://www.el-mundo.es/1998/11/18/espana/

El PSOE respeta y apoya las medidas del Gobierno
http://www.el-mundo.es/1998/12/19/espana/

El Gobierno admite contactos con el entorno de ETA
http://www.el-mundo.es/1998/12/12/

Aznar reafirma estar dispuesto "al perdón y la generosidad"
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=19981106elpepinac_6&type=Tes&anchr=elpepiesp

Aznar: "Merecería la pena la generosidad si así lográsemos la paz"
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=19980504elpepinac_10&type=Tes&anchor=elpepiesp

Piqué aclara que el Gobierno está dispuesto a dialogar "directamente" con ETA
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=19981105elpepinac_1&type=Tes&anchor=elpepiesp

Aznar no exigirá a ETA entregar las armas
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=19981101elpepinac_1&type=Tes&anchor=elpepiesp

Aznar promete a Pujol explorar "todas las posibilidades de diálogo" para Acabar con ETA
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=19980925elpepinac_1&type=Tes&anchor=elpepiesp

Per acabar he trobat, gràcies l'Alex, un blog que he recomanat a la Nadia i a la Raquel molt més interessant que El diari de Bridget Jones. No us podeu perdre les reflexions d'aquestes quatre noies sobre l'amor i el desamor, tenen en mi un nou seguidor de les seves aventures i desventures més del segon que del primer pel que vaig llegint.

El Blog del President

2006-02-15T20:14:00.000+01:00

Avui he rebut la invitació per anar al Palau a la presentació del blog del President Maragall. Sempre és interessant anar a veure què s'està desenvolupant des de les administracions públiques. Crec que s'ha fet una molt bona feina amb la nova web de la Generalitat de Catalunya, i no és per donar-li sabó a la Marta Continente que no en necessita.
Així que a dos quarts de cinc de la tarda ens hem anat, amb Raquel Querol, a veure la presentació.
En Jordi Mercader ens ha fet cinc cèntims de la web del President, la primera amb el domini .cat que he vist. La meva opinió, a corre-cuita i sense entrar a fons, és que és una web molt neta i que serà fàcil de llegir, ara cal anar seguint els continguts. Està programada jsp, o sigui que ha mantingut el mateix patró que la web del gencat.
L'acte oficial de presentació ha començat amb una intervenció d'en Vicent Partal, un dels pares dels Periodistes Digitals, seguit d'unes paraules del President en que, entre altres coses, ha dit: "M'agrada explicar i m'agrada escoltar" i evidentment un blog serveix per això.
M'ha agradat sentir que serà el mateix President qui farà el manteniment setmanal del seu blog i també veure que està fet amb software GNU-GPL.
Ara bé aquests actes serveixen també per trobar-se amb amics que estan en aquest món i que fa temps que un no es troba, en Francesc Navarro, que ha creuat la plaça, en Ramon Bassas, blogger mataroní de reconeguda solvència, i l'amic Antoni Balmón que segueix intentant conciliar la vida pública amb la vida familiar.
Bé, doncs, ja tenim un blog més per anar seguint.
En sortir he passat per la llibreria de la gene, a La Rambla i m'he comprat, per 10€ i uns centimets, el llibre Material Didàctic per a cursos de Nivell C de Català Editat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. I a esperar que comencin els cursos que promou la Picón.

El meme de les manies

2006-02-05T19:07:00.000+01:00

La Nadia m'ha llençat un "meme". Aquesta ja és la segona vegada que em fan un repte d'aquests el primer me'l va fer el Cristian, però anava molt embolicat i no vaig recollir la invitació.
El tema va de dir les cinc manies pròpies. Al contrari que en Crespin em costa dir les meves manies, un no n'és conscient de les que arriba a tenir, que segur que són moltes.
Preguntaré a la família, a l'Albert i la Cristina quines en tinc, però aquí teniu algunes.
- Mossegar-me les pells dels dits de les mans. (A les dels peus amb la "musculatura abdominal" que tinc no arribo).
- Segons l'Asensio i la Cristina, i segur que la Montse està d'acord, dir "allò","d'allà, "aquell" en lloc de dir el que vull dir. Per exemple en lloc de dir "Quin telèfon té en Joan" dir "Quin telèfon té ... aquell" o "Dóna'm ... allò" en lloc de dir "Dóna'm les tisores". El que és més curiós és que l'Albert i en David ja s'han encomanat.
Bé segur que en tinc moltes més que ja aniré publicant, però és que no sóc un maniàtic de les manies.
Ara hauria de convidar a alguns amics de la blogosfera, però segur que sóc l'últim en fer el post i no ha de quedar cap per convidar.