dimecres, 20 de juliol de 2016

Juny de 2016: Eleccions generals, segona volta, però jo ......

No us diria res de nou sobre aquest més. Ha  estat el mes de la segona volta de les eleccions generals, jo crec que l'hem d'agrair a Pablo Manuel i a la seva cort mediàtica, aquests periodistes que el van convèncer que li havia faltat una setmaneta més al desembre per haver fet el "sorpasso" final als socialistes. Després d'això, cada vegada veig amb més claredat que tenir un títol universitari, fins i tot ser professor universitari, no és garantia de seny ni de coneixement, com és possible que tot un politòleg no sàpiga llegir uns resultats? Serà veritat que als politòlegs, com als economistes, se'ls pot aplicar la dita que saben preveure allò que ja ha succeït? No em vull allargar molt, ja fa temps que de la política només m'interessa la part més frívola, ja hi ha un munt de politòlegs i analistes que es pensen que en saben molt de política, i en parlen sense dir res, és una saviesa que encara han de demostrar. Sort tenim de TV3 i els seus analistes ad hoc, millor que analistes caldria anomenar-los propagandistes, ho salven tot, fins i tot les coses més injustificables sempre i quan no tinguin res a veure amb el socialistes, clar.

Jo, entre enviaments, campanya i altres coses em vaig quedar sense fer res de merit, bé, res el que es diu res, tampoc,  vaig jugar amb una recepta del MMACE Ramon Morató que surt al seu llibre "Chocolate" tot adaptant-la al format stone.

Aquí teniu la meva versió del "Choco-coco y maracuyá":




Insert de xocolata amb mousse de coco i gelificat de fruita de la passió sobre sablé d'ametlles.

I com que juny és Sant Joan res millor per celebrar el solstici que unes coques per a la revetlla:





I una ampolla de cava, que mai  no pot faltar.


En quant a les fotos, no va haver cap sessió, però si que vaig seguir editant fotos de la guapíssima Victoriah, la meva britgirl de referència:










Fins aviat

divendres, 10 de juny de 2016

Maig de 2016. Aniversari (amb pastís); Chocolate Academy; Seminari de Vic; seguim amb Victoriah.

Maig, a més de ser el mes del meu aniversari, 58 anys, qui ho diria!

Xarlota de Mango i Passió, ben aviat la recepta
 va ser el mes de fer un curs que fa més de dos anys tenia ganes de fer i més després d'haver conegut al Fòrum Gastronòmic de Girona al mestre que l'impartia.
El curs que vaig fer és el d'Iniciació a la Xocolata de la Chocolate Academy de Gurb i el mestre no és un altre que Raul Bernal guanyador del trofeu Lluís Santapau 2011 que reconeix el Millor Mestre Xocolater d'Espanya. En aquest cas sí que és cert que és un gran professional i una persona fenomenal.




Tres dies on la xocolata és el centre, però que gràcies al tracte i amabilitat de totes les persones de l'acadèmia, Josep Maria Ribé (el dire), Mini (l'ànima); els ajudants, Tomás, Ester i una altra noia de qui no recordo el nom, la kely; i per suposat Raúl, fan que l'alumne tingui la sensació de ser el protagonista. La Chocolate Academy de Gurb té, amés, unes fantàstiques instal·lacions que ajuden molt a mantenir el ritme del curs i que desperten una sana enveja. 


Curs bàsic, però necessari per conèixer el producte de veritat, de la fava a la xocolata i com es combinen els elements, pasta i mantega de cacau, vainilla, llet en en pols, etc., per aconseguir les seves diferents presentacions, negre, blanc o amb llet, un curs apte per tots els nivells, només cal tenir una mica de coneixement dels productes, el primer exercici de l'alumne consisteix a atemperar la xocolata sobre granit, amb les instruccions del mestre, clar.


I res millor que unes ampolles que es van omplint en les proporcions adequades per a cada tipus de xocolata.

Veure treballar en Raúl és una delícia, i sentir les seves explicacions és garantia d'aprendre i recordar el que aprens. Una galeria d'ingredients que combinats amb les seves instruccions acaben conformant uns productes per a qualsevol època de l'any; bombons, batuts, torrons, troncs de nadal, cakes de viatge, pastissos, i fins i tot un ou de pasqua.


Després de tres dies, de participar en unes quantes elaboracions, de fer alguna preparació amb l'equip que vam formar amb en Samuel i en Xavier, de fer-ne tres més de les programades, et queda la sensació de que tens ganes de més i de tornar, no molt aviat, que un és afeccionat, però si de tornar amb més xocolata, més treballs en equip, més aprendre, però sobre tot més tracte amb les persones que fan possible aquest excel·lent indret.






























I per dormir, que això de Gurb és a prop, però a l'hora una mica lluny, res millor que el Seminari de Vic, un tracte amable amb unes propostes d'esmorzar i sopar molt interessants. La propera vegada, però, tindré més cura a l'hora de triar habitació, això del llit alt i l'edat no es barreja gaire bé


En quant a la fotografia, segueixo editant fotos de la sessió amb la dilecta Victoriah, crec que mai no acabaré.