dissabte, 29 de desembre de 2007

P'habernos matao

Aquesta és la frase que hi havia escrita a la primera samarreta que he vist. Però anem per ordre.
El pont de la constitució vem parlar amb en Jordi i l'Anna, uns amics i veïns de l'Estartit, d'anar amb tota la canalla a Port Aventura. La primera data era la del 22 però per culpa del mal temps ho vem deixar pel dia 29, o sigui avui.
Ja podeu imaginar-vos que hem hagut de matinar doncs volíem ser al parc a l'hora d'obrir i com que sortíem de llocs diferents calia trobar-se abans d'arribar-hi. Així que entre l'aplec, el parar a esmorzar i posar benzina i la distància a les 10 en punt entràvem al pàrquing, 6€ per deixar el cotxe a l'aparcament i anem a l'entrada.
La nostra intenció era entrar i anar de cap al Furius Baco però ja hi havia una hora de cua amb el que la deixem per després. Com que la Georgina i l'Arnau no havien vist l'espectacle del ocells és el primer lloc al que ens dirigim. En Paco Navarro segueix tenint un espectacle que no et pots perdre per molt que l'hagis vist.
Després ens dividim, l'Anna i l'Arnau es queden a les atraccions de nens de la Xina, la Montse i en David al Dragon Khan i els quatre que quedem anem al Diablo on, després del primer viatge, se'ns uneixen els dragons i fem la segona volta del dia. Després veiem que ja serà l'última.
I anem al per què del títol. Mai m'havia pujat però avui havia arribat el dia. La Montse i jo deixem les motxilles al David i anem a l'Huracan Cóndor. Esperem el quartet d'hora ben bo i ens fan pujar al número dos. Jo m'he fixat que no són tots iguals. Hi ha cadires diferents, en unes quedes assentat mentre que les altres són més com les selles de muntar amb un petit recolzament pel cul. Hem tingut sort i la nostra cadira és sencera. Com que em fan treure les ulleres no puc apreciar el panorama que es va obrint als meus ulls, malgrat pugui diferenciar la línia de mar gràcies a la llum del dia. Si voleu que us digui la veritat és pitjor la pujada que la caiguda, on el que he fet a estat deixar-me anar i no intentar controlar el cos amb el que, com m'ha dit en David, soc l'únic que té les cames volant. Mireu si és veritat això de que provar-ho és quedar-s'ho que abans de marxar al vespre hem tornat a pujar i, sense les ulleres altre cop, l'únic que he vist han sigut els punts difuminats dels llums que finalitzen a la platja.
I el títol del post es deu a que al sortir de l'atracció i entrar a la botiga de rigor hi havia una samarreta que per davant tenia imprès "Huracan Condor" i al darrera en dues líneas:
P'HABERNOS
MATAO
Amb en David també em estrenat el "Furius Baco" l'atracció d'aquest any. També m'han fet treure les ulleres amb el que no he vist la pel·lícula del principi. L'atracció està molt bé, la velocitat, després de l'acceleració inicial, molt suportable inclús lenta, aprecies totalment el tirabuixó del mig. La llàstima és que com que és la primera tothom s'hi para només entrar i es fan unes cues molt llargues.
Publica un comentari a l'entrada