dijous, 14 de febrer de 2013

"Francesc González, fotògraf" o "Francesc González, fotografia"?

No patiu amics i amigues, no estic pensant a canviar d'ofici!
Sembla que aquest és un dubte raonable que es planteja quan algú es vol dedicar professionalment a aquesta noble activitat artística; o quan algú que ha cursat el grau en alguna escola d'imatge o fotografia arriba al final dels seus estudis; o, finalment, quan un aficionat a la fotografia, com és el cas, du ja un temps dedicat a prémer el disparador de la càmera. 
I a què ve tot això? Us en faré cinc cèntims: A mitjans de gener els amics de BCN Estudio fotográfico, David i Héctor, van celebrar la festa del seu primer aniversari. Van assistir-hi moltes persones, fotògrafs/es coneguts/es, fotògrafs a qui vaig conèixer personalment però amb qui ja tenia relació cibernètica, fotògrafs amb qui em vaig creuar però no vaig tenir el gust de conèixer, i models, per descomptat, algunes conegudes i altres no.
En una de les converses va sortir aquest tema de les targetes, ja que un dels amics se n’ha imprès i ens va explicar com i on se les havia fetes. Tots vam anar fent comentaris, i jo vaig pensar, de fet encara ho penso, que posar al costat del meu nom ”fotògraf” era molt agosarat, amb prou feines aconsegueixo fer alguna foto acceptable i els que de veritat són fotògrafs es mereixen una consideració; i que mai em posaria “fotografia”, és un art que respecto massa i que no s'ha de personalitzar, o no ha de servir d'adjectiu del nom d'una persona.
Però vet aquí que tornant a casa viu dos parells d'ulls que m’hauria agradat fotografiar, pensí llavors que potser si que me n'hauria de fer, de targetes. Descartats els dos primers termes, què hi podria posar?
Bé us deixo amb algunes de les fotografies que fiu. Espero que us agradin.









Aquí teniu l'àlbum complert:



P.D, Perdoneu pels passats simples del final de l'escrit, però després de llegir el Tirant en llengua original acostuma a passar això.
Publica un comentari a l'entrada