En David i l'Anna tenien els seus dubtes, fa dos anys que no fem la setmana d'esquí, però, encara que sembli mentida, no haviem anat mai a Port Aventura. Així que em vaig posar a cercar possibilitas amb els pares d'en Sergi, un company de basquet del David, que tenen una agència de viatges al carrer Aragó cantonada Llansà.
Vem trobar una oferta a l'hotel El Paso de dues nits i dos dies de Parc. O sigui que divendres a la tarda vem carregar el cotxe i vem enfilar l'AP-7 fins a la sortida de Port Aventura.L'hotel està molt bé, però vaig notar, en pròpies carns, que havia estat tancat durant la setmana, és a dir que la primera nit a passar fred fins que vaig demanar un parell de flaçades que ens van portar en poc temps. La llàstima va ser que amb l'edat, i sobre tot pel volum, d'en David no ens van donar una habitació amb llit de matrimoni i llitera.
El sopar i l'esmorçar, en plan buffet, dels més complets que he vist. A més com que la nit de divendres es va quedar poca gent a dormir a l'esmorçar de dissabte vàrem estar acompanyats per Woody, Popeye i la Pantera Rosa.Res que veure amb la nit de dissabte i, sobre tot, l'esmorçar de diumenge on, a la porta hi havia qua, i això que van fer servir, fins i tot, el menjador del restaurant Coyote.
Així que dissabte al matí, ben esmorçats, ens dirigim cap a l'entrada del parc. Dissabte hi havia gent, però diumenge va haver-hi molta gent, doncs es va dedicar el dia a la recaptació de fons pel tractament del càncer infantil.
El primer de tot pujar al tren, ens van dir que feia la volta sencera doncs el sector del Far West no obria fins a les 12:30. Per continuar al vaixell que va fins a la Xina. Una vegada a la Xina enfilem el camí del Dragon Khan. La Montse que s'ho mira i ningú més que s'atreveix, inclús algú que disimulava molt bé. Ho deixem còrrer i ens dediquem a mirar tot el que hi ha al voltant. Fem una pujadeta a les tasses de te (Tea Cups) que donen voltes i ,apa Cesc ara que estàs mig marejat de tanta volta el teu destí és El Diablo, el tren de la mina a l'entrada de Mèxic.
Jo que com a molt havia pujat a l'antic loco raton de Montjuic i a les Montanyes Ruses de Tibidabo me les veia de tots els colors, però molt divertit. En David i l'Anna que s'entesten i apa una altra vegada amunt i avall, tant amunt i avall que entre els dos dies vem pujar unes 12 vegades. Què són divertides les tres pujades que fa amb ajut del "cremallera".Ara a donar voltes per Mèxic i ja de pas aprofitem per escalfar-nos una mica, una mica i més que una mica al Templo de Fuego.
Foto amb l'arbre de nadal que parla, visita a les botigues, a la "Hacienda" i mira i remira les altres atraccions. Huracan Condor? Doncs no, no va haver acord sobre qui es quedava amb l'Anna a terra. O sigui que seguim cap a la nostra pròxima estació. 
I què és el primer que s’ha de fer, doncs pujar a l'Estampida. Nosaltres que ens ho prenem de forma seriosa i ens dividim, la Montse i l'Anna al vermell, en David i jo al blau. Darrera nostre una parella, ella ulls de bé quan el mira, ell ulls de bé quan la mira, és a dir un cap de setmana consolidar la relació, ni manetes ni petonets o sigui que encara no s’han decidit.
Resulta que en David i jo encara estem a la rampa quan veiem que la Montse i l'Anna ja pugen al trenet. Evidentment ens han guanyat. Ens pugem a l’atracció i com que l’ensurt te’l dus al principi doncs la resta perfecte. Quan baixem a mirar la cara d’espant i a confirmar que la ser clients de l’hotel podem anar per l’entrada Express, o sigui que s’han acabat les cues. Maledicció, tres vegades seguides més amunt i avall.
Ens mengem un entrepà, ja és l’hora de dinar, unes coles i una mega cervesa. Marxem a fer un tomb per la polinèsia. Entrem al Sea Odissey i a gaudir d’una atracció tranquil•la, o sigui amunt i avall a la plataforma. Mirem la botiga que hi ha a la sortida i a veure l’espectacle sobre gel. Donem gràcies, un lloc en el que seus i no es belluga amunt i avall.
S’acaba l’espectacle i apa, a córrer, l'Anna vol anar a l’atracció de les carreres, o sigui a l’estampida. Després d’acostumar-te a tots els sotracs sembla que sigui com una autopista, si heu pujat ja m’enteneu.Anem a fer cua al Saloon i a veure el can-can nadalenc. Pel camí ens creuem amb la parella del matí, ja van agafats de la cintura. (que el que Port Aventura a unit no ho separi l'home, o la dona)
35 minuts d’espectacle; cambrers i cambreres amb preses, final de l’espectacle i com que ja és l'hora de tancar enfilem la sortida. Aquest dia fa molt aire i ens quedem sense l’espectacle pirotècnic.
Anem a sopar, ple a vessar, donem una volta per l'hotel i a dormir. Ja s'ha escalfat l'habitació o sigui que adeu a la flassada.
Diumenge més del mateix, bé, vàrem veure l'espectacle dels ocells.
I després més amunt i més avall, més atraccions, mines, estampides, sotracs, aigua, Odissees, peus adolorits, "si us plau una aspirina", espectacle pirotècnic -avui si-, cotxe i cap a casa.
Com veieu un cap de setmana de relax
No sé si els he comentat a l'Albert i a la Cristina, però m'ho vaig passar d'allò més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada