Almeria II

Desprès de muntar la tenda de campanya, amb l'ajut de Marco, el veí italià de parcel·la, ens anem a banyar a la piscina. Primera sorpresa no té gust de clor, té gust de sal. Tota l'aigua és de dessaladora, sabeu quina impressió dóna rentar-se les dents amb aigua que te gust de sal? Doncs mireu, al final t'hi acostumes. Però aquesta no va ser l'única sorpresa, sabeu en quin idioma eren les primeres paraules que sentim a la piscina? Doncs sí, en català.
I al vespre anem al poble de Cabo de Gata, té una platja molt llarga i molta gent al passeig que dóna al mar. Tornada la càmping i a recordar allò de dormir a un matalàs inflable, des del 89 que la Montse i jo no ho fèiem. Les primeres queixes les de l'Anna, i és que compartir el matalàs amb en David vol dir que cada vegada que es belluga ella surt pels aires.
Esmorzem d'aquella manera, recollim tot mentre els nens es van a la piscina, agafem el cotxe i anem a veure el Far del Cabo de Gata. Primera parada la platja que hi ha davant de l'ermita de les salines, els nens i el llamp aprofiten per banyar-se. Després ja enfilem fins el Far.

Em deixen sol per anar a fer fotos del far i de Les Sirenes i marxen, tots quatre a la platja. Després de mig hora els recullo i anem cap a San José, on dinarem. Per cert que no ho sé ben bé però em va sembla veure l'amic Francesc Narváez dinant al mateix restaurant. Aquest és un lloc curiós doncs tots els restaurants comparteixen una terrassa molt llarga i la separació és més virtual que real.
Després de dinar seguim la ruta. Los Escullos, Aguamarga, la platja de Los Muertos (on no vem trobar lloc per deixar el cotxe) i Carboneras. Com em d'anar a comprar algunes coses enfilem la carretera a Almeria on vam trobar un Carrefour en el que inclús venien menjar. Es pot dir que d'Almeria capital l’únic que vam conèixer va ser aquest Carrefour, doncs cada dia hi acabàvem la ruta.
El resum del dia va ser que teníem la impressió d'haver arribat uns quants anys tard. Les grues i els edificis en construcció estan a tot arreu. Igual que les pintades contra l'especulació.

Avui ha tocat l'altre banda de la capital. Aguadulce, ni tan sols hem parat; Roquetas de mar, on hem fet les fotos del far en desús i del castell restaurat i on hem parat per dinar i gaudir de la platja; la carretera envoltada dels famosos hivernacles de El Ejido i finalment parem a Almerimar on a més de fer les fotos de la capitania veiem un mariner que es dedicava a treure els plàstics i altres deixalles que suraven pel port (igual que al port de l'Estartit ;-) ). I, com no, acabem al Carrefour a fer la compra del dia.
Demà Tabernas, els pobles de l'oest i el castell. Però això serà una altra entrada.