Sant Andreu Jazz Band. Però també la curiosa manera d'entrendre la Cultura del Govern de la Generalitat

Anem per pams. Dissabte de la Mercè, després de dinar, vam anar a la plaça Catalunya a veure l'exposició d'entitats i, com que sonava a assaig a l'escenari ens hi vàrem apropar. Heu pogut veure un parell de fotos al post anterior. Ens van agradar tant que vam decidir anar a la nit a veure l'actuació.


Una gran actuació d'una gran banda de músics molt joves. Es va posar a ploure a mitja actuació i allà ens hi vàrem quedar, mullant-nos tots tres sota un minúscul paraigua. Tenen publicats dos CD,s jo els hi vaig comprar doncs tenien una parada també sota la pluja. Una casualitat, quan vam agafar el metro per tornar a casa vam coincidir amb la família de la més jove dels músics, 7 anys i ja està a la molt potent secció de vent. I no parlem de les veus, unes veus molt bones.

En definitiva molt bon Jazz, molt bona música d'una banda que va néixer a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu. Una iniciativa, la d'aquesta banda, que sense l'esforç i existència d'aquestes institucions no existiria. Una molt bona inversió en la cultura dels ciutadans i ciutadanes. Espero que no caiguin sota la tisora re-talladora que s'ha posat en marxa amagant-se sota la crisi.


Però aquesta és una tisora molt selectiva, fa uns dies vam veure a primera pàgina dels diaris i amb gran soroll a la televisió catalana que el Conseller de Cultura havia arribat a un acord amb les distribuïdores nord-americanes per doblar pel·lícules d'aquell país al català. Un acord que ens costa als catalans i catalanes 1,5 milions d'euros. 


Això no és invertir en cultura. Això és reglar uns diners a uns senyors que primer no els necessiten i segon no fan res per incrementar el nivell cultural a Catalunya. Que inverteixin en donar als catalans i catalanes el nivell cultural que els hi permeti veure cine en anglès, això seria invertir en cultura, però gastar-se un diners, que no són pocs, en doblar unes pel·lícules de dubtosa qualitat no m'ho sembla en absolut. Vindran més retallades i estic convençut que les Escoles Municipals de Música seran de les que cauran sota aquesta tisora.


Aquest és el post número 100 del blog, què poc que he escrit.