diumenge, 24 d’agost de 2014

Un altre cop el blog s'ha quedat desatès. (I)

He de començar aquesta entrada entonant un "Mea Culpa", ja que de nou el blog es va quedar oblidat, i no per falta d'activitat, ans al contrari, la cuina, sobre tot, i la fotografia em van tenir força ocupat, evidentment sense oblidar la meva feina, activitat que m'ocupa la major part del temps.
Ho havíem deixat al novembre i aquell mes només vaig fer una sessió de fotos amb la dolça Wendy que va servir per fer l'estrena oficial de LF photo estudio, l'espai de fotografia que els amics Pere Larrègula i Alex Félez han muntat al carrer Binèfar de Barcelona. Amb l'ajut del mateix Alex Félez i de Carolina Ondo com a make-up vam fer una sessió molt divertida i interessant.





A continuació va venir el taller de bombons, amb el gran mestre Oscar Hernández de la Escribà Academy. Bombons de tall, d'encamisat, bitter, praliné amb neules, gelificat de fruita i ganache de cacauet, i xocolata, molta xocolata.






I, a continuació, com que les festes de Nadal s'apropaven taller de Tronc de Nadal amb el mateix Oscar.


I què no pot faltar al nadal? Efectivament Els Torrons, però no uns torrons normalets, no, un torró creatiu i la redefinició d'un clàssic com és el torró de Crema cremada.
El torró creatiu no és un altre que l'espelma de xocolata amb interior explosiu. Aquesta vegada amb un altre dels gans mestres de la Escribà Academy, Daniel Domínguez.



Però jo, per celebrar el nadal, i seguint les ensenyances d'Elena Torrón, una dona que fa honor al seu cognom de tant dolça com és, em vaig llençar a fer cakepops d'aire nadalenc, us deixo la foto de la mostra. Tres del quals, per iniciativa del seu President Miquel Iceta, van servir per fer la felicitació de nadal de la Fundació Rafael Campalans.


Podríem dir que amb això s'havia acabat l'any, però no, encara ens falta parlar de la innocentada, i no, amb els innocents només tenia a veure amb la data de celebració, però això vindrà al pròxim post.
No trigarà gaire a arribar, o si més no, no tant com aquesta, no patiu.

Publica un comentari a l'entrada