dimecres, 16 d’agost de 2006

Almeria IV tornem a l'Estartit

Divendres passem el dia a la platja de Les Salines, just davant de l'ermita. Els nens i la Montse no tenen cap mena de ganes de seguir donant tombs per les carreteres. Adéu Laujar de Anadarax i les seves vinyes, adéu a Gador i les Alpujarras d'Almeria. Tots tenim sabates per entrar a la platja, la barra de pedra que hi ha només entrar ens obliga a anar ben calçats. De totes les coses que m'han dit d'Almeria només aquesta es realitat, hi ha platges on no tens gaires veïns i l'aigua del mar neta, molt neta, molt més neta que l'aigua de la platja de l'Estartit després d'un parell de dies de tramuntana sostinguda i que fa que les aigües del Ter, amb els seus sediments, prenguin el camí del sud.
Dissabte ens acomiadem dels veïns valencians de parcel·la del càmping. Diem adéu al David i l'Ana i a les filles de l'Ana, Carla i Andrea de cinc i dos anys d'edat i que feien que el pobre Llamp en veure-les sortís corrent a amagar-se a sota d'en Marco, a qui, malgrat els dies que han passat, seguia bordant quan no li donava cap "biscotto".
Sortim en direcció a Níjar a fer la compra d'unes jarapes per a les habitacions de l'Estartit i uns quants “indalos” en model iman de frigorífic. De tots els llocs als que hem anat només aquí hem trobat un restaurant que tenia menú a 9€. M'ha semblat que allò que em deien que a Almeria a tot arreu es menja per molts pocs diners ha quedat en el record popular.

Ens decidim a provar sort i anar a la platja de los Muertos, tornem a no tenir sort, però entre Carboneras i Mojacar trobem una caleta, també de pedres, a la que parem per banyar-nos, ves per on des d'aquí es veia l'hotel que, a principis d'estiu, va crear tant de polèmica, i que certament un no arriba a entendre com al mig d'aquell indret es permet que es faci semblant construcció.

Un consell, si encara no heu anat a Almeria aneu-hi de pressa, amb la quantitat de grues que hi ha aviat molts poblets que encara són encantadors deixaran de ser-ho per assemblar-se a aquestes mastodòntiques construccions de les que ja tenim exemples a la costa de llevant, algunes de les quals es veuen des de l'autopista.

Bé, el nostre viatge ja no dóna per més. Al llocs als que no hem anat hem d'afegir la comarca de los Vélez. Diumenge recollim tot el que es pot recollir, tornem el petit frigo llogat al càmping, carreguem el cotxe amb tot, el que ja portàvem i el que hem anat comprant durant aquests sis dies.

A les 14:00HRB sortim del càmping i emprenem el camí que, en deu hores de viatge, ens a de dur fins a l'Estartit. Hem anat parant a descansar regularment i ens veiem obligats a para més estona a l'ambulatori de Oropesa del Mar, a l'Anna, amb tant de piscina, li fa mal l’oïda esquerre. També anem omplint un full de ruta d’hores, kilòmetres i lloc per on em passat. Fem fotos des del cotxe a llocs que ens criden l'atenció però que no sabem que són.
A mida que es fa de nit anem veient com baixa la temperatura, la nostra darrera parada la fem a l'àrea de servei de Maçanet, on el termòmetre marca 18º. Mengem un mica, repostem de combustible (l'única estació de Servei Repsol de l'AP-7 des que hem entrat a Catalunya i jo amb la targeta SOLRED) i anem a fer la darrera etapa. Arribem a l'Estartit a les 00:05 HRB del dia 14. Els carrers són molls, molt molls i, gairebé, fa fred. Després de tant de calor s'agraeix.
L'estiu del 2007, si no s'esguerra, anirem a Astúries una mica de fresca ja ens anirà bé, o no. O sigui que si coneixeu algun càmping que estigui bé per aquella zona no oblideu de deixar-me un comentari.
Publica un comentari a l'entrada