
Dissabte ens acomiadem dels veïns valencians de parcel·la del càmping. Diem adéu al David i l'Ana i a les filles de l'Ana, Carla i Andrea de cinc i dos anys d'edat i que feien que el pobre Llamp en veure-les sortís corrent a amagar-se a sota d'en Marco, a qui, malgrat els dies que han passat, seguia bordant quan no li donava cap "biscotto".
Sortim en direcció a Níjar a fer la compra d'unes jarapes per a les habitacions de l'Estartit i uns quants “indalos” en model iman de frigorífic. De tots els llocs als que hem anat només aquí hem trobat un restaurant que tenia menú a 9€. M'ha semblat que allò que em deien que a Almeria a tot arreu es menja per molts pocs diners ha quedat en el record popular.

Un consell, si encara no heu anat a Almeria aneu-hi de pressa, amb la quantitat de grues que hi ha aviat molts poblets que encara són encantadors deixaran de ser-ho per assemblar-se a aquestes mastodòntiques construccions de les que ja tenim exemples a la costa de llevant, algunes de les quals es veuen des de l'autopista.
Bé, el nostre viatge ja no dóna per més. Al llocs als que no hem anat hem d'afegir la comarca de los Vélez. Diumenge recollim tot el que es pot recollir, tornem el petit frigo llogat al càmping, carreguem el cotxe amb tot, el que ja portàvem i el que hem anat comprant durant aquests sis dies.

A mida que es fa de nit anem veient com baixa la temperatura, la nostra darrera parada la fem a l'àrea de servei de Maçanet, on el termòmetre marca 18º. Mengem un mica, repostem de combustible (l'única estació de Servei Repsol de l'AP-7 des que hem entrat a Catalunya i jo amb la targeta SOLRED) i anem a fer la darrera etapa. Arribem a l'Estartit a les 00:05 HRB del dia 14. Els carrers són molls, molt molls i, gairebé, fa fred. Després de tant de calor s'agraeix.
L'estiu del 2007, si no s'esguerra, anirem a Astúries una mica de fresca ja ens anirà bé, o no. O sigui que si coneixeu algun càmping que estigui bé per aquella zona no oblideu de deixar-me un comentari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada