divendres, 15 de setembre de 2006

Antaviana

Avui no és un divendres qualsevol, no. Avui és el primer divendres després del començament del curs escolar. I això vol dir que toca anar a l'Abacus a comprar el material que sempre cal comprar a l'inici del curs. Llapis, llibretes, bolis, carpetes, i un llarg etcètera del que només et recordes quan has de pagar a la caixa. I ja que hi som aprofitem i fem soci al David, l'Abacus d'Hostafrancs està a dues pases del seu centre.
Com us deia estavem a l'Abacus quan, a la sortida, sento a una mare cridar "Antaviana, vina que marxem" i la dita Antaviana resulta que és una nena d'uns dos anys.
Antaviana. Et ve al cap el relat d'en Pere Calders, però més al cap em ve l'obra de teatre que Dagoll Dagom va representar al finals dels 70 i que vaig tenir ocassió de veure al teatre d'Hostalets de Pierola, igual que vaig veure, del mateix grup, Nit de Sant Joan o al Tricicle representant Manicomic. Quins anys aquells de la Setmana de la Joventut d'Hostalets o del concurs de teatre amater de Piera, però això ja és una altra història.
A Antaviana vaig veure per primer cop a Pepe Rubianes on, entre d'altres, feia el paper del lladre Depa Carelli.
Home de teatre i pel teatre, home espectacle que ha suportat moltes crítiques i que, ves per on, està sent comdemnant a la foguera pels nous "Torquemadas" que, defensats pels bisbes, tergiversen, i insisteixen en treure de contexte, uns comentaris que va fer referint-se a "esa España que asesinó a Federico García Lorca", i que també va deixar morir a la presó a Miguel Hernández. En aquest sentit jo també soc Rubianes. En el de defensar les idees y en el de poner a caer de un burro a estos personajes que en pleno año 2006 defienden a aquellos que, detentando, por la fuerza como no podía ser de otro modo, la representación de España, asesinaron a Federico García Lorca.
Publica un comentari a l'entrada