Es pot dir que ens trobem al meridià de les vacances i, com que dilluns vaig anar a visitar al meu metge el primer serà dir com va aquest règim intel·ligent, tal i com el va anomenar l'amic Enric Mumbrú.
En quant el pes ja he perdut 12kg a més exactes, de 96,600kg he baixat a 84,600kg. Com veieu l'objectiu de baixar dos kilograms per setmana l'he aconseguit. El perímetre de la "barriguita cervecera" ha baixat de 117cm a 102cm, i el dels malucs, o millor dit el del lloc on sempre he portat els pantalons, ha baixat de 107cm a 99cm, de cul, com que ningú me'l va medir doncs no us puc dir si ha baixat molt o poc. I tots aquests centímetres volen dir que hauré de començar a comprar roba, o pot ser no, doncs ara em puc deixar els pantalons com aquest jovent que veiem pel carrer sense cap problema. No crec, però, que als meus gairebé 50 anys quedi molt propi anar vestit així, doncs malgrat tots enyorem una mica l'adolescència hem de ser una mica conseqüents amb l'edat que tenim.
Aquests kgs. també volen dir que, per ara, abandonem la dieta "Pronokal", no ha estat malament, per a mi menys d'això que he llegit en alguns forums d'internet, ni nàusees, ni problemes de gana, bé menys el primer dia i mig, ni se m'ha caigut més el cabell del que ja se m'ha caigut. El que més m'ha emprenyat és la quantitat de pastilles que prens al dia (sis de sal, sis de potassi, dos de magnesi, dos de calç, i dos de vitamines) i el cec que vas amb els sobres. Ja us puc dir que estan millor els dolços que els salats encara que d'aquests es poden agafar els assortits de cremes i truites i hi ha força varietat. Entre els primers els meus preferits han estat els de cacao, capuccino, pera i stracciatella, llimona, mouse de coco i els clàssics de plàtan, vainilla i caramel.
Però no totes les vacances són fer règim també hi ha lloc per anar visitant o tornant a visitar llocs de per aquí a prop. Com cada any hem fet la visita al carrer de l'Aigüeta de La Bisbal (quina decepció veure com antigues botigues de ceràmica s'han convertit en basars xinesos), els aiguamolls de Sant Pere Pescador, el decathlon tant de Girona com de Figueres sense descomptar la platja, tant la de davant de casa com la de la Gola del Ter a la banda del Picasso.
I l'esport, cinc kilòmetres caminat a bon pas cada matí. Això no és res doncs a bon pas acabo caminat sempre per culpa de tota l'aigua que prenc al dia. I el P&P, les classes amb el bon d’en Pere Portell, quina paciència té aquest home, alguna sortida al camp de Gualta i la meva primera participació en un torneig, el torneig de Nit del camp de Castelló on vaig fer parella amb en José Antonio, un amic de l'edifici, i en el que vem acabar en handicap els 26ns i en scratch els 36ns de 40 parelles. En David i l'Albert, el fill de'n José Antonio van acabar 8ns. Tots quatre sortíem amb hcp 21.
Va ser molt divertit, les partides van començar a les 23hrs, amb aquells arets fluorescents al cap, que més semblàvem angelets que na altra cosa, i unes boles que també en duien una tira fluorescent per saber on era. No en vaig perdre cap, de bola, malgrat els llacs i les tanques tant properes als carrers, vem acabar els divuit forats del camp a les 02:30h. cansats però molt divertits, encertar on hi havien les banderes era un miracle, doncs això d’un torneig de nit vol dir que no hi ha cap llum més que la de la lluna, aquella nit no n'hi havia, i les dels focus dels voltants que només servien per enlluernar.
Ara ens hem apuntat, cada pare de parella amb el seu fill, al torneig de nit de Gualta que es preveu que començarà a les 22:30h i que només es farà sobre nou forats, a nosaltres ens ha tocat de l'1 al 9, el que vol dir la zona del bosc i dels arbres. aquí si que hem de dur llanterna doncs cal "carregar" les boles de llum. En el proper post ja comentaré aquest partit.
En quan al seguiment polític no us vull enganyar, estic de vacances i això per a mi significa no segui els mitjans. Dilluns 13, però, de camí a Barcelona viag sentir les compareixences d'en Quim Nadal i de Toni Castells, quina vehemència la d'aquest últim, i les dels caps dels grups, a destacar, per demagògica, la d'Artur Mas i per divertida la de Daniel Sirera quan va demanar que el President fes fora del Govern a Iniciativa. I és que on no hi ha no raixa.
Un any més m'he quedat amb les ganes de trucar al Primer Secretari del Baix Ter, en Jordi Colomí, a qui volia felicitar en persona tant pels resultats electorals com per l'ascens a la màxima categoria de l'equip de futbol femení de l'Estartit, encara queden dies, però crec que cal respectar les vacances de les persones.
Us deixo, amics i amigues, a veure si dilluns o dimarts trobo una estoneta per explicar-vos més coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada