Dilluns 24 de setembre

Malgrat que avui ja no ho sigui.
La veritat és que en aquests dies han succeït força coses.
La primera és que ja s'ha normalitzat la vida familiar. Les escoles van començar puntualment el dia 12, després del pont de la Diada. Sense gaires entrebancs, també cal dir-ho. Vem conèixer finalment la tutora de l'Anna, hi havia dues possibilitats la Rosa o en Fernando i finalment ha anat al grup de la Rosa, amb companys i companyes amb els que ja havia coincidit a l'aula abans i altres que malgrat ser del mateix nivell des de P3 mai hi havien coincidit. El mateix dia van triar el nom doncs degut a unes quantes baixes es van tenir de tornar a barrejar els grups, van elegir, per votació popular, el nom de Kilimanjaro, és una mica llarg però és d'aquells noms que no s'oblida, pot ser perquè el relaciono amb aquelles pel·lícules d'aventures i/o amors a l'Àfrica. En David segueix al mateix grup i amb la mateixa tutora, però aquets curs serà el de triar quin batxillerat, si és que vol seguir per aquí, haurà de fer el curs vinent. També ha canviat d'equip de bàsquet, ha deixat el Poliesportiu Joan Miró i ha marxat al Basquet Ateneu Montserrat, el que significa que deixa els partits del Consell de l'Esport Escolar per passar als partits de la Federació Catalana el que vol dir viatjar una mica més lluny que ara. L'Anna també a canviat però d'esport, a abandonat la gimnàstica rítmica de competició per les activitats aquàtiques sense obligacions i sense l'estres de les puntuacions. I és que el que vol és divertir-se practicant un esport.
La segona va ser la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, mal qui li pesi a alguna de Madrid. La reaparició del PP en l'ofrena floral, malgrat els crits d'alguns exaltats, marca el retorn a una certa normalitat. Aquest dia tambè marca l'inici del curs polític, que en el nostre cas té tres etapes, la Conferència Nacional de novembre; les Eleccions Generals del mes de març amb tot el procés anterior d'elecció de cap de llista i de la resta de candidats i candidates; i l'Onzè Congrés del PSC que coincidirà amb el 30è aniversari de la seva constitució.
Però aquell cap de setmana, i així comencem la tercera, també vem haver d'anar a Teià a donar el nostre suport a l'equip juvenil de Castellò-Empuriabrava on està enquadrat en David, i ja de pas que estàvem al Maresme a passar la tarda amb la Vanessa i en Guillem doncs ja feia força temps que no els veiem.
La setmana anterior havia tocat anar a Piera i a Manresa a veure a la meva mare, i als amics i amigues de tota la vida, i a la meva tia respectivament. També, ja que hi érem a Manresa vem comprar, al Carrefour, tot allò que ens faltava pel sopar de dissabte.
I aquest cap de setmana a l'Estartit, a gaudir amb la festa dels Pirates. Festa que arribava a la seva tercera celebració i en la que s'organitzen visites a algunes torres. Vem tenir la sort que a la Torre Mirona hi havia l'actual director del Museu de la Mediterrània que ens va explicar tota la relació dels pirates i corsaris amb la zona i les torres de defensa que van haver de construir els pagesos per tal de poder-se'n defensar. També s'organitza un mercat amb paredes de queviures artesanals i tallers de treball del ferro, del fang i del canyís. Un cap de setmana molt divertit que, per desgràcia, marca la fi de l'estiu. Diumenge al futbol, a veure l'Euromat-Estartit guanyar el seu tercer partit, no go van tenir fàcil aquestes noies que compten per victòries els partit que juguen, finalment un 2 a 1 que els hi permet anar líders del campionat.
Però dilluns 24 no ens podíem perdre el piromusical de la Mercè, malgrat que vem arribar justets per culpa de les caravanes que es van formar, una abans de Bordils, 20 minuts per fer 7 km,s. i l'altre al nus de la Trinitat per enllaçar amb la Ronda de Dalt. El vem veure al terrat de casa amb alguns veïns, ja hem quedat que ens pujarem una tele per tal de poder sentir la música millor del que la sentíem.
Tinc un comentari al post anterior de l'amic Eduardo Madrid, amb qui, malgrat les vegades que ho hem intentat, fa anys, potser molts anys, que no coincidim i amb qui m'agradaria poder-me trobar abans de Nadal. Eduardo ja saps, convoca els vells amics, i si pots amigues, de la Facultat de Dret de l'Autònoma, aquells amb qui tantes vegades havíem recorregut la via HoChiMin.