Tornant de les vacances de Nadal, en què només vaig fer tres tortells pel dia de reis, i veient que això de començar la rehabilitació al Sagrat Cor anava per lluny, però per molt lluny, vaig moure cel i terra per poder començar la rehabilitació, ja que els més minsos moviments del braç em produïen un mal força molest.
Finalment vaig aconseguir que unes ànimes piadoses es prenguessin els meus mals de forma seriosa i s'avinguessin, malgrat no els corresponia, a fer-me la rehabilitació ja que a 10 de gener de 2015 un servei demanat com urgent el 19 de novembre ni havia començat ni s'esperava que comencés aviat.
Dimarts 13 de gener vaig tenir la visita amb la doctora Díaz que em va confiar a les "dolces", però implacables, mans de Maria, la fisioterapeuta de bells ulls verds que està aconseguint que la meva espatlla i el meu braç tornin, poc a poc, a tenir la mobilitat que havien perdut. En aquests temps, calor, estiraments, magneto-teràpia, crioteràpia, i altres tractaments no tan agradables com l'acupuntura de punts gallet, han estat presents cada tarda de 6 a 8, però ha valgut la pena, malgrat que en un mes no he recuperat el 100% de la mobilitat coses tan quotidianes com vestir-me, cuinar, preparar alguna cosa de rebosteria, desar plats al armaris, ... han deixat de ser doloroses; dormir del meu costat favorit encara no puc, però no dubto que ben aviat ho aconseguiré. Mai no els agrairé prou el temps que m'han dedicat.
El passat dia 11 de febrer vaig rebre una trucada del Sagrat Cor donant-me cita amb al metge pel proper dia 23 de febrer a les 09:45. Després de tres mesos i quatre dies d'haver-la sol·licitat, i quatre mesos des que vaig començar el meu periple mèdic, no és qüestió de no anar-hi, no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada